Barcelona

Sant Andreu

Notícia

Mirar enrere per tirar endavant



Que aixequi la ma aquell que en algun moment de la seva vida no ha desitjat tenir una maquina del temps que li permetés tornar enrere per rectificar o reviure un instant concret en el temps.

Darrerament, per ser mes concrets, les ultimes setmanes, a mi aquesta sensació em passa recurrentment. Davant d’una sensació amarga de desencís i necessitat de respostes, res m’agradaria més que tornar a la nit del 30 de setembre.

I no, no per canviar-hi res.

Aquella nit, com molts de vosaltres, em va tocar viure-la d’una manera molt especial. I va ser una d’aquelles nits que duren vides. Li podríem posar molts adjectius, però resumint molt, va ser una d’aquelles nits que no voldries que s’acabés mai.

I ara, amb la distancia, passat més d’un mes, algú pot creure que vàrem ser ingenus, i dubtar del que fèiem allà, però nomes cal tancar els ulls i recordar les cares de la gent aquelles hores a mesura que arribàvem les pizzes, el material, els voluntaris i representants de l’administració, i després, lamentablement també, i posant-nos en el millor dels casos, rebent els vídeos i les imatges del que passava en altres centres, als nostres barris, al nostre poble.

I jo em pregunto, algú pot dubtar que els que vàrem dormir 2 nits a les escoles i, en alguns casos, vàrem passar més de 72 hores fora de casa no estàvem disposats a tot i ja ens hi estàvem deixant tot? Algú dubta de quina va ser la reacció en veure les imatges i vídeos de l’actuació de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado? Feu memòria, fem memòria, por, suor fred, impotència, calfreds, incredulitat, ràbia, llàgrimes, laments...

I això no ens fa ni mes covards, ni li fa una mica d’ombra a la dignitat que vàrem mostrar, ni li treu un bri de mèrit a la fortalesa que aquelles hores vàrem mostrar als saber-nos junts, al saber-nos units, en saber-nos fortes.

Ningú no ens va enganyar. Ningú ens va dir que seria fàcil. I en tot cas, ningú mes que nosaltres mateixos creient que cívica i pacíficament ho podíem tot. Ningú més que nosaltres.

No ens va enganyar el Govern. Un Govern que va fer tot el que en un estat autonòmic havia i podia fer: mes de 41 lleis per assumir totes les competències necessàries per desplegar la República. No es va enganyar un Govern que va fer possible que l’1 d’octubre es donessin les condicions per poder dur a terme un referèndum. No ens van enganyar Puigdemont i Junqueres quan van complir el programa i el full de ruta amb que s’havien compromès i presentat el 27S davant de l’electorat.

Ens va enganyar un Estat que és diu democràtic i de dret però no ha dubtat en retorçar les seves pròpies lleis per anorrear-nos, violentar-nos i mirar d’anul·lar-nos. Ens ha enganyat un Estat que darrera de totes i cadascuna de les demandes, moltes d’elles expressades també des de fora de l’independentisme, per establir unes condicions de diàleg i pacte sempre ha respost amb un no, amb tribunals en comptes de parlaments i porres en front d’urnes. Ens ha enganyat un Estat que ha amenaçat amb respondre amb l’estat de setge i la violència militar la voluntat cívica i política d’un poble. Ens ha enganyat un Estat que quan veu trontollar els pactes de la Dictadura ens ha mostrat totes les fissures i mancances d’una democràcia de fireta i tant feble que nomes té la força com argument.

I ara? Que fem ara que ens sabem enganyats? Caure en la rendició? No, no és opció. Deixar-nos emportar per desànim? No, no és alternativa. Tanquem els ulls, nomes un moment, tornem en la nostra maquina del temps particular a aquella nit del 30 de setembre i sabem-nos forts, creguem-nos lliures, ho vàrem fer possible i ho podem tornar a fer. Aquesta és la seva derrota, ens ho varen veure als ulls, ens ho van veure en les mans alçades en so de pau: ja mai tornarem a ser el que érem. Ens sabem fortes, ens sabem juntes, ens sabem una.

El 21D votarem. En unes eleccions il·legítimes si, però també en una nova oportunitat de demostrar-los, de demostrar-nos, que amb paperetes a les mans son realment invencibles. Jo ho faré per ERC. Com a republicà, com a defensor d’una República de dones i homes lliures, com a ferm creient que ens cal construir una República per a tots, una República de justícia social, de pau i civisme. Jo ho faré per ERC perquè se del que som capaços, se que vàrem fer l’1 d’Octubre, se on érem, se que vàrem fer les setmanes i mesos abans, se d’on ve aquesta lluita d’anys i anys al clamant al desert. Votaré ERC perquè ens hi hem deixat la pell i puc posar la ma i el cor al foc que no hem enganyat mai ningú, i si poder hem pecat d’ingenus ens sabem vives, dignes i dempeus per seguir caminant, amb l’objectiu intacte a l’horitzó de desplegar tota una República. Plena i sencera.

Potser del títol esperàveu una altra cosa, potser us ha decebut i esperàveu més contrició, però sabeu què? Hem arribat mes lluny del que mai ho havíem fet, li hem vist les dents a l’enemic i ara, avui i per sempre més tenim clar que hi ha al davant i què hi haurà si ens rendim i deixem de votar.

Per la democràcia, per la República i per la llibertat, jo el 21 de desembre votaré independència i ho faré amb el cap ben alt. Ens se units, ens se forts i ens se un sol poble!
GUANYAREM!!!


Carlos R. Escuredo
Conseller Portaveu d'ERC al Districte de Sant Andreu