Barcelona

Poblenou-Besòs

Notícia

EL CÀNEM PASSAT I PRESENT


Fa pocs dies a Poblenou ens despertàvem amb un cartell de la que va ser la fàbrica del Cànem que anunciava que en breu seria enderrocada per convertir-se en un edifici d’oficines i pisos.

El Cànem és memòria històrica no només en tant que recinte industrial. No es tracta només de preservar aquella fàbrica on es produïen filats i teixits de jute, Cànem i lli per a la posterior fabricació de sacs o cordes.

El Cànem és també història de les nostres gents, de les dones que hi treballaven. Aquelles dones eren la majoria dels 2.000 obrers i obreres que van arribar a treballar-hi. Rebien el renom de les xinxes ja que havien de sortir a correcuita per poder esmorzar en la mitja hora que tenien; anar al mercat on les altres dones les deixaven passar en part conscients del poc temps que tenien i en part a causa de l’olor que les impregnava el polsim del cànem. El moviment de les dones al voltant d’aquesta fàbrica ha dut a la Rambla del Poblenou una placa on el barri les recorda i honora.

I és la història dels treballadors que la van tirar endavant en tant que empresa col·lectivitzada, la Societat Obrera Filadora de Jute, durant la guerra civil.

Finalment, és també el record de la presó que Carlos Godó va cedir a Franco, ja que a la Model no hi cabia ni una ànima més, i on es van mantenir en condicions infrahumanes fins a 920 presos que podien sentir els trets dels afusellaments criminals que les forces del dictador perpetraven a la Platja del Camp de la Bota.

Com molts veïns i veïnes de Poblenou pensem que l’Ajuntament hauria d’evitar que el Cànem es converteixi en un edifici destinat a oficines, que caldria replantejar la seva catalogació amb la participació real del veïnat.

Aquest enderroc representa una nova pèrdua de patrimoni i memòria històrica del Poblenou en aplicar el pla del 22@. Una aplicació que no s’entén que es faci de forma automàtica després d’haver organitzat un procés participatiu per tal de repensar el pla urbanístic. De fet el Pla especial del patrimoni industrial del Poblenou del 2006 que estableix en aquest cas un nivell D, que permet l’enderroc prèvia documentació, i salva la façana en disposar d’un nivell C, ens sembla insuficient.

En aquest sentit, des d’ERC al Poblenou-Besòs seguim reclamant que es reconsiderin les catalogacions que s’han establert amb el Pla del 22@ i s’eviti que es continuï malmetent parts importants del nostre patrimoni industrial i històric, la memòria dels nostres barris, la memòria dels nostres veïns i veïnes. Aquests procés que ha d’anar més enllà d’una operació d’agitació i propaganda plantejada des del govern de Barcelona en Comú com a procés participatiu i que ens ha de portar a salvar de forma efectiva aquells edificis i elements que han escrit la nostra història com a barri, districte, ciutat.