Barcelona

Gràcia

Notícia

La COVID-19 des d'una perspectiva feminista


Una pregunta que cal fer-se és: aquesta situació viscuda per la COVID-19  ha sigut igual per a totes les persones? No ha fet diferència entre gèneres? Sabem que davant d’una crisi les desigualtats augmenten entre les persones més vulnerables, però entre homes i dones també?
 
Informes i estudis com l’elaborat pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) confirmen que la situació de la COVID-19 afecta de forma diferent en funció del gènere. Podem afirmar que amb la pandèmia les desigualtats s'han agreujat  entre les dones i les nenes.

Els motius d’aquesta vulnerabilitat són factors com un sistema sanitari fràgil, una cobertura social deficitària, una economia dèbil i molt encarada al treball no professional, entre d’altres.
 
Per què les dones són més vulnerables a la COVID-19 i pateixen més les seves  conseqüències?

Les dones suposen un 70% del personal de l’àmbit sanitari i social; això implica que tenen una major probabilitat a l'exposició i al contagi.

De les persones treballadores del sector de la salut contagiat un 76% eren dones i un 24% eren homes.  

Les dones han tingut un pes fonamental en el sistema de cures; tant en les feines professionals  (salut, neteja, serveis socials, comerç, etc.) com no professionals (cures d'altres persones i tasques domèstiques).  

És un col·lectiu amb més precarietat laboral perquè davant d'una situació de crisi, els impacta més la pèrdua de feina. I a més a més, les seves feines són més precàries i amb condicions pitjors i més desprotegides.  

La conseqüència més dura del confinament, però, ha sigut l'augment de casos i la intensitat dels episodis de violència de gènere a nivell sexual, físic i psicològic. 
 
Queda clar que existeix un desequilibri en el rol de lideratge i en la resposta d'aquesta crisi sanitària i social: les dones estem treballant a primera línia però estem infrarepresentades en les posicions de presa de decisions per lluitar contra la pandèmia.
 
Per revertir aquesta situació s'ha d'orientar a adaptar més mesures sanitàries, socials i econòmiques amb una perspectiva feminista amb els següents eixos:

Anàlisi i investigació, incorporant sistemàticament la perspectiva de gènere a tots els projectes d’investigació.  

Mesures d acció positiva i polítiques públiques, assegurant una presència proporcional de dones i creant activament espais de debat i opinió amb dones expertes.  

Treball, conciliació laboral i personal i protecció social, garantint plans d’empoderament econòmic i abordant la bretxa salarial.  

Educació en igualtat, sensibilització i violència de gènere, reforçant els programes de sensibilització i erradicació de la violència de gènere i potenciant programes d’educació en igualtat a tots els nivells de la societat.  

Una política sanitària, social i econòmica amb perspectiva feminista que reconegui i doni importància a les tasques de cura i reproductives aconseguirà  una societat més preparada per superar la situació actual que estem vivint.

 
Carme Balboa i Mus
Secretaria de les Dones i Feminismes

 
Font: Què sabem de l'impacte de gènere en la pandèmia de la COVID-19? ISGLOBAL (Institut de Salut Global Barcelona)