Notícia
ENTREGA DELS PREMIS NACIONALS PRESIDENT LLUÍS COMPANYS 2022.
ERC Sants-Montjuïc ha celebrat aquest divendres a la sala multifunció de l'escola Jacint Verdaguer del Poble-sec de Barcelona, seguint la idea de fer cada any l'acte a un barri diferent del Districte, l'entrega de guardons de la XXVII edició dels Premis Nacionals President Lluís Companys.
En aquesta edició han resultat guardonats/ades per la seva significació en la defensa de la nació catalana:
-Mossèn Enric Subirà i Blasi. Exrector de la parròquia de Sant Medir a la Bordeta.
-María Carme Junyent i Figueras. Professora, lingüista i escriptora.
-Oriol Vergés i Mundó. Mestre i escriptor.
-AMIC (Associació de Mitjans d'informació i Comunicació).
L'acte, amb una gran presència d'assistents que ha omplert completament el recinte, ha estat conduït pel presentador Dídac Boza de Ràdio Hostafrancs.
Han fet entrega dels premis:
-Elisenda Alamany, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.
-Natàlia Garriga, consellera de Cultura.
-Raül Romeva, vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030.
-Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
També han estat convidats els guardonats de l'any passat o els seus representants.
Per començar l'Esbart Ciutat Comtal ha actuat en homenatge al president Lluís Companys. Aquesta entitat va ser fundada l'any 1959 a Barcelona, treballa en l'àmbit de la dansa popular i tradicional catalana i van ser guardonada amb els Premis Nacionals Lluís Companys l'any 2021.
En l'acte de lliurament, han donat la benvinguda als assistents, Francesc Almacelles, president d'ERC Sants-Montjuïc i Mireia Adillon, representant del Jovent republicà del districte.
Després Natàlia Garriga ens ha explicat la vida, obra i premis que ha rebut fins a la data Oriol Vergés a qui ha entregat el guardó.
Oriol Vergés i Mundó, autor de llibres sobre la història de Catalunya ha fet extensiu el premi als mestres d'escola que van començar a fer les classes en català amb moltes dificultats i als escriptors que van escriure quan més falta feia.
Ha destacat la vergonyosa actitud d'un estat que es defineix com a democràtic i actua contra la llengua catalana, afirmant que "Hem d'anar lluitant".
A continuació Oriol Duran ha fet entrega del guardó a AMIC, en commemoració del 25è aniversari de l'entitat afirmant que per ell era un honor fer aquest lliurament a la entitat, de què ha fet una breu ressenya històrica, que agrupa 508 mitjans de comunicació.
Han recollit el premi Josep Ritort, secretari, i Ramon Grau, president, que han agraït el premi rebut per l'entitat AMIC (Associació de Mitjans d'informació i Comunicació), afirmant que ara ha passat a tenir ja 515 capçaleres, un milió i mig d'exemplars de difusió, quatre milions de lectors i més de 13 milions i mig d'usuaris únics als mitjans digitals.
Han destacat també la importància d'un grup amb molts mitjans d'àmbit local, nacional i temàtic perquè sempre és al costat de la llengua del país; un grup que l’ha promocionada en el moment en què cau el seu ús on, a més, per ser mitjans de proximitat gaudeixen de molta credibilitat.
Raül Romeva ha fet entrega del guardó a Maria Carme Junyent. En el seu discurs ha agraït poder fer-li entrega d'aquest premi.
Ha parlat del problema social que representa l'amenaça a la nostra llengua.
També ens ha parlat del seu propi procés ideològic i ha recordat quan era diputat al Parlament Europeu i creia que es donaven totes les condicions per promoure l’ús del català al Parlament Europeu perquè hi havia els governs progressistes dels socialistes tant a Madrid com a Barcelona i a Brussel·les; l'intent va rebre la increïble resposta del vicepresident i responsable de polítiques lingüístiques d'aquella època, el senyor Antonio Martínez Martínez,: "A ver si lo entendeis de una vez, nunca, nunca, nunca hablareis catalán en el Parlamento europeo".
Va quedar clar que la qüestió no era la llegua sinó l'estat espanyol i l'única solució ser nosaltres un estat.
Ha parlat també de la importància de valorar un fet identitari que també té a veure amb la dignitat, per això ha valorat poder fer entrega d'aquest premi a una persona que hi ha lluitat.
Per acabar, ha fet referència a la visita que li va fer la Carme quan era a la presó recordant que li va dir: "Només hi ha una manera de defensar el català: fer-lo servir".
Maria Carme Junyent i Figueras ha donat les gràcies pel premi i ens ha parlat de la seva especialitat, en principi les llengües africanes afirmant sobre aquestes que "Ens preocupem del gènere, però no de qui parla o qui escolta", i és que n'és una autèntica especialista amb quasi 50 anys de dedicació.
Es defineix com especialista de l'africanística que li ha fet veure i comprendre el que està passant amb la llengua catalana.
Ha comentat el futur de les llegues i l'objectiu de fer recerca principalment amb les minoritàries.
Ha parlat dels seus articles a la dècada dels setanta sobre llengües africanes i el primer que va fer sobre la catalana, a finals del segle passat, que considera trobar-se en perill d'extinció i realment amenaçada.
Per acabar ha felicitat els altres guardonats i agraït la seva feina.
Elisenda Alamany ha fet entrega del premi a mossèn Enric Subirà.
En el seu parlament ha explicat que des de la seva posició com a regidora ha tingut la possibilitat de conèixer molts mossens i rectors i la seva tasca i compromís contra les desigualtats socials, en el cas de mossèn Enric, també per la llibertat dels presos polítics.
Mossèn Enric Subirà i Blasi, que va oficiar durant molts anys a la Parròquia de Sant Medir i ha acabat sent traslladat per raons polítiques, ha donat les gràcies a la Comissió per haver-se fixat en ell i ha destacat les coses que es fan a les Parròquies, més enllà de les misses, remarcant, com a més important, l'atenció a la gent feble.
Ha destacat que "El centre del Evangeli no és el culte sinó el compromís amb les persones" i en aquest sentit ens ha demostrat que l'Evangeli i l'expressió de les dignitats casen més que mai.
Respecte a Catalunya ha dit que és un compromís amb què ens cal unitat per tirar endavant i, si parlem de república, entén que hem de parlar de fraternitat, llibertat i solidaritat.
Per concloure l'acte, Elisenda Alamany ha recordat on som actualment, referint-se a la nostra ciutat, afirmant que precisem un procés d'adaptació que fa necessària una política que sàpiga llegir el moment i, com creu que s'està arribant al desencís i esgotament, ha identificat les 5 claus sobre què està en joc l'any vinent:
La primera clau és el RUMB.
Els projectes polítics hauran de saber transmetre un "relat de ciutat" que dibuixi d'on venim, on estem i, sobretot, cap on anem.
Una ciutat no es pot limitar a atendre només la quotidianitat,
cal trobar l'equilibri, per exemple, entre la dinamització econòmica i l'atenció a les necessitats de la ciutadania per oferir un horitzó d'il·lusió i sentit al seu progrés. Barcelona necessita un somni i persones capaces d'alimentar aquest somni, la qual cosa no és res més que tenir un rol i un rumb clar.
La segona clau són les PRIORITATS.
Els governs han de connectar amb les preocupacions i les prioritats de la gent, l'etapa que estem esgotant es va iniciar amb l'objectiu de recuperar la ciutat i protegir els veïns de l'especulació, però ni s'ha recuperat la ciutat per a la gent dels barris ni s'han protegits els veïns de l'especulació, i la prova és que els fons voltors no només s'atreveixen avui amb els habitatges sinó que ja veuen amb desfici també els nostres equipaments com a un botí.
Ha afirmat que és veritat que s'han pintat carrers i s'han pacificat xamfrans, però aquesta no era l'agenda de preocupacions de la ciutadania, més aviat han esdevingut problemes per a la ciutadania.
El govern actual no s'ajusta a l'agenda de preocupacions i prioritats de la ciutadania i la ciutat demana compromís, propostes solvents i transmetre credibilitat.
Vinculada a aquesta, la tercera clau són els RESULTATS.
El govern actual tenia la missió de defensar i protegir els veïns respecte a l'èxit de la marca Barcelona, perquè l'èxit de les ciutats sempre comporta costos per a la gent: seguretat, preu de l'habitatge, impactes del turisme, neteja, etc.
La pregunta és si hi ha hagut alguna proposta que recordem que hagi liderat el govern en aquest aspecte i, per això potser, avui el 30% dels barcelonins voldrien marxar de la ciutat, més de la meitat no se senten còmodes en els seus barris i tenen una visió pessimista sobre Barcelona.
Elisenda Alamany entén que els reptes complexos demanen capacitat de govern, capacitat de gestió i solvència, i finalment resultats.
La quarta clau és LA MANERA DE VIURE.
Considera aquest element clau a Barcelona, perquè la Barcelona d'avui se sent fràgil.
Ens envolten pressions que posen en qüestió allò que més valorem: la nostra manera de viure. Cuines fantasma, supermercats fantasma, operacions immobiliàries disfressades de macroprojectes culturals, pressions que volen fer de Barcelona una ciutat sense personalitat, sense identitat.
Avui els barcelonins es veuen fràgils, i reclamen que la política els ofereixi seguretat i confiança amb polítiques concretes i certeses sobre el futur que els espera.
I la cinquena clau és el FUTUR.
Perquè ens sentim fràgils davant la incertesa del present, però també neguitosos sobre el futur; per això cal construir el futur de la nostra ciutat que passa per noves idees i projectes, per tenir un govern obert i proactiu, per deixar enrere la mandra, els prejudicis, la desconfiança i la desídia actuals.
La conseqüència clara és que necessitem una Barcelona oberta, creativa i innovadora.
Tot i això, afirma que la ciutat ho té tot per brillar encara més, hi ha un immens talent a la nostra ciutat i necessitem una institució amb una actitud renovada que es posi al costat del talent, la creativitat, la capacitat d'innovació i la força que té Barcelona.
Per tancar el discurs ha afirmat que tenim una nova Catalunya per construir que respongui als nous temps i això també passa per Barcelona, per iniciar-hi una nova etapa i obrir un nou cicle que sàpiga liderar i connectar amb el present, però sobretot, amb la Barcelona que vindrà, ressaltant que si hi ha algú que somiï amb una república, la república comença aquí.
Ha tancat la cerimònia El Cor Canta, formació coral que promou la creació de música simfonicocoral d'autors contemporanis a partir de textos escrits en català. Va ser guardonada amb els Premis Nacionals Lluís Companys 2021.
Un cop acabat l'acte hem compartit un pica-pica amb tots els assistents i comentat l'acte d'entrega dels premis que hem qualificat de molt emotiu en què la reivindicació de la nostra llengua ha estat l'eix vertebrador.
Podreu veure les fotos de l'acte a la galeria de fotos d'aquesta pàgina web.
En aquesta edició han resultat guardonats/ades per la seva significació en la defensa de la nació catalana:
-Mossèn Enric Subirà i Blasi. Exrector de la parròquia de Sant Medir a la Bordeta.
-María Carme Junyent i Figueras. Professora, lingüista i escriptora.
-Oriol Vergés i Mundó. Mestre i escriptor.
-AMIC (Associació de Mitjans d'informació i Comunicació).
L'acte, amb una gran presència d'assistents que ha omplert completament el recinte, ha estat conduït pel presentador Dídac Boza de Ràdio Hostafrancs.
Han fet entrega dels premis:
-Elisenda Alamany, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.
-Natàlia Garriga, consellera de Cultura.
-Raül Romeva, vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030.
-Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
També han estat convidats els guardonats de l'any passat o els seus representants.
Per començar l'Esbart Ciutat Comtal ha actuat en homenatge al president Lluís Companys. Aquesta entitat va ser fundada l'any 1959 a Barcelona, treballa en l'àmbit de la dansa popular i tradicional catalana i van ser guardonada amb els Premis Nacionals Lluís Companys l'any 2021.
En l'acte de lliurament, han donat la benvinguda als assistents, Francesc Almacelles, president d'ERC Sants-Montjuïc i Mireia Adillon, representant del Jovent republicà del districte.
Després Natàlia Garriga ens ha explicat la vida, obra i premis que ha rebut fins a la data Oriol Vergés a qui ha entregat el guardó.
Oriol Vergés i Mundó, autor de llibres sobre la història de Catalunya ha fet extensiu el premi als mestres d'escola que van començar a fer les classes en català amb moltes dificultats i als escriptors que van escriure quan més falta feia.
Ha destacat la vergonyosa actitud d'un estat que es defineix com a democràtic i actua contra la llengua catalana, afirmant que "Hem d'anar lluitant".
A continuació Oriol Duran ha fet entrega del guardó a AMIC, en commemoració del 25è aniversari de l'entitat afirmant que per ell era un honor fer aquest lliurament a la entitat, de què ha fet una breu ressenya històrica, que agrupa 508 mitjans de comunicació.
Han recollit el premi Josep Ritort, secretari, i Ramon Grau, president, que han agraït el premi rebut per l'entitat AMIC (Associació de Mitjans d'informació i Comunicació), afirmant que ara ha passat a tenir ja 515 capçaleres, un milió i mig d'exemplars de difusió, quatre milions de lectors i més de 13 milions i mig d'usuaris únics als mitjans digitals.
Han destacat també la importància d'un grup amb molts mitjans d'àmbit local, nacional i temàtic perquè sempre és al costat de la llengua del país; un grup que l’ha promocionada en el moment en què cau el seu ús on, a més, per ser mitjans de proximitat gaudeixen de molta credibilitat.
Raül Romeva ha fet entrega del guardó a Maria Carme Junyent. En el seu discurs ha agraït poder fer-li entrega d'aquest premi.
Ha parlat del problema social que representa l'amenaça a la nostra llengua.
També ens ha parlat del seu propi procés ideològic i ha recordat quan era diputat al Parlament Europeu i creia que es donaven totes les condicions per promoure l’ús del català al Parlament Europeu perquè hi havia els governs progressistes dels socialistes tant a Madrid com a Barcelona i a Brussel·les; l'intent va rebre la increïble resposta del vicepresident i responsable de polítiques lingüístiques d'aquella època, el senyor Antonio Martínez Martínez,: "A ver si lo entendeis de una vez, nunca, nunca, nunca hablareis catalán en el Parlamento europeo".
Va quedar clar que la qüestió no era la llegua sinó l'estat espanyol i l'única solució ser nosaltres un estat.
Ha parlat també de la importància de valorar un fet identitari que també té a veure amb la dignitat, per això ha valorat poder fer entrega d'aquest premi a una persona que hi ha lluitat.
Per acabar, ha fet referència a la visita que li va fer la Carme quan era a la presó recordant que li va dir: "Només hi ha una manera de defensar el català: fer-lo servir".
Maria Carme Junyent i Figueras ha donat les gràcies pel premi i ens ha parlat de la seva especialitat, en principi les llengües africanes afirmant sobre aquestes que "Ens preocupem del gènere, però no de qui parla o qui escolta", i és que n'és una autèntica especialista amb quasi 50 anys de dedicació.
Es defineix com especialista de l'africanística que li ha fet veure i comprendre el que està passant amb la llengua catalana.
Ha comentat el futur de les llegues i l'objectiu de fer recerca principalment amb les minoritàries.
Ha parlat dels seus articles a la dècada dels setanta sobre llengües africanes i el primer que va fer sobre la catalana, a finals del segle passat, que considera trobar-se en perill d'extinció i realment amenaçada.
Per acabar ha felicitat els altres guardonats i agraït la seva feina.
Elisenda Alamany ha fet entrega del premi a mossèn Enric Subirà.
En el seu parlament ha explicat que des de la seva posició com a regidora ha tingut la possibilitat de conèixer molts mossens i rectors i la seva tasca i compromís contra les desigualtats socials, en el cas de mossèn Enric, també per la llibertat dels presos polítics.
Mossèn Enric Subirà i Blasi, que va oficiar durant molts anys a la Parròquia de Sant Medir i ha acabat sent traslladat per raons polítiques, ha donat les gràcies a la Comissió per haver-se fixat en ell i ha destacat les coses que es fan a les Parròquies, més enllà de les misses, remarcant, com a més important, l'atenció a la gent feble.
Ha destacat que "El centre del Evangeli no és el culte sinó el compromís amb les persones" i en aquest sentit ens ha demostrat que l'Evangeli i l'expressió de les dignitats casen més que mai.
Respecte a Catalunya ha dit que és un compromís amb què ens cal unitat per tirar endavant i, si parlem de república, entén que hem de parlar de fraternitat, llibertat i solidaritat.
Per concloure l'acte, Elisenda Alamany ha recordat on som actualment, referint-se a la nostra ciutat, afirmant que precisem un procés d'adaptació que fa necessària una política que sàpiga llegir el moment i, com creu que s'està arribant al desencís i esgotament, ha identificat les 5 claus sobre què està en joc l'any vinent:
La primera clau és el RUMB.
Els projectes polítics hauran de saber transmetre un "relat de ciutat" que dibuixi d'on venim, on estem i, sobretot, cap on anem.
Una ciutat no es pot limitar a atendre només la quotidianitat,
cal trobar l'equilibri, per exemple, entre la dinamització econòmica i l'atenció a les necessitats de la ciutadania per oferir un horitzó d'il·lusió i sentit al seu progrés. Barcelona necessita un somni i persones capaces d'alimentar aquest somni, la qual cosa no és res més que tenir un rol i un rumb clar.
La segona clau són les PRIORITATS.
Els governs han de connectar amb les preocupacions i les prioritats de la gent, l'etapa que estem esgotant es va iniciar amb l'objectiu de recuperar la ciutat i protegir els veïns de l'especulació, però ni s'ha recuperat la ciutat per a la gent dels barris ni s'han protegits els veïns de l'especulació, i la prova és que els fons voltors no només s'atreveixen avui amb els habitatges sinó que ja veuen amb desfici també els nostres equipaments com a un botí.
Ha afirmat que és veritat que s'han pintat carrers i s'han pacificat xamfrans, però aquesta no era l'agenda de preocupacions de la ciutadania, més aviat han esdevingut problemes per a la ciutadania.
El govern actual no s'ajusta a l'agenda de preocupacions i prioritats de la ciutadania i la ciutat demana compromís, propostes solvents i transmetre credibilitat.
Vinculada a aquesta, la tercera clau són els RESULTATS.
El govern actual tenia la missió de defensar i protegir els veïns respecte a l'èxit de la marca Barcelona, perquè l'èxit de les ciutats sempre comporta costos per a la gent: seguretat, preu de l'habitatge, impactes del turisme, neteja, etc.
La pregunta és si hi ha hagut alguna proposta que recordem que hagi liderat el govern en aquest aspecte i, per això potser, avui el 30% dels barcelonins voldrien marxar de la ciutat, més de la meitat no se senten còmodes en els seus barris i tenen una visió pessimista sobre Barcelona.
Elisenda Alamany entén que els reptes complexos demanen capacitat de govern, capacitat de gestió i solvència, i finalment resultats.
La quarta clau és LA MANERA DE VIURE.
Considera aquest element clau a Barcelona, perquè la Barcelona d'avui se sent fràgil.
Ens envolten pressions que posen en qüestió allò que més valorem: la nostra manera de viure. Cuines fantasma, supermercats fantasma, operacions immobiliàries disfressades de macroprojectes culturals, pressions que volen fer de Barcelona una ciutat sense personalitat, sense identitat.
Avui els barcelonins es veuen fràgils, i reclamen que la política els ofereixi seguretat i confiança amb polítiques concretes i certeses sobre el futur que els espera.
I la cinquena clau és el FUTUR.
Perquè ens sentim fràgils davant la incertesa del present, però també neguitosos sobre el futur; per això cal construir el futur de la nostra ciutat que passa per noves idees i projectes, per tenir un govern obert i proactiu, per deixar enrere la mandra, els prejudicis, la desconfiança i la desídia actuals.
La conseqüència clara és que necessitem una Barcelona oberta, creativa i innovadora.
Tot i això, afirma que la ciutat ho té tot per brillar encara més, hi ha un immens talent a la nostra ciutat i necessitem una institució amb una actitud renovada que es posi al costat del talent, la creativitat, la capacitat d'innovació i la força que té Barcelona.
Per tancar el discurs ha afirmat que tenim una nova Catalunya per construir que respongui als nous temps i això també passa per Barcelona, per iniciar-hi una nova etapa i obrir un nou cicle que sàpiga liderar i connectar amb el present, però sobretot, amb la Barcelona que vindrà, ressaltant que si hi ha algú que somiï amb una república, la república comença aquí.
Ha tancat la cerimònia El Cor Canta, formació coral que promou la creació de música simfonicocoral d'autors contemporanis a partir de textos escrits en català. Va ser guardonada amb els Premis Nacionals Lluís Companys 2021.
Un cop acabat l'acte hem compartit un pica-pica amb tots els assistents i comentat l'acte d'entrega dels premis que hem qualificat de molt emotiu en què la reivindicació de la nostra llengua ha estat l'eix vertebrador.
Podreu veure les fotos de l'acte a la galeria de fotos d'aquesta pàgina web.