Notícia
Abordatge de les Violències masclistes
El dilluns 28 de novembre ens van acompanyar al casal Francesc Macià d'ERC Gràcia dues dones amb veu pròpia: la Montserrat Pineda i Lorenzo i la Montse Benedí i Altés. Era la xerrada que fèiem enllaçant-la amb el 25 de novembre, dia que se celebra anualment com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, declarat com a tal el 17 de desembre de 1999 per l’Assemblea General de l’ONU.
Una bona representació de la militància ens va acompanyar en aquesta ocasió per gaudir de les explicacions i arguments d’aquestes dues convidades. Després de donar la benvinguda i expressar l’agraïment per l’assistència de la militància i la presència de les convidades, la Secretaria d’Organització, Carla Clemente i Ribas, va fer una breu presentació de les ponents:
1. La Montserrat Pineda i Lorenzo (Diplomada en Treball Social i en Salut Pública i Gènere) és actualment Secretaria de Feminismes de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes
2. La Montse Benedí i Altés (gran coneixedora dels Serveis Socials i dels Drets Socials de la ciutat de Barcelona, lluitadora per la equitat de tota la ciutadania, sobretot de les que estan en una situació més vulnerable) és regidora del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del districte de Sant Andreu.
Tot seguit, va donar pas a la Carme Balboa i Mus, Secretaria de Feminismes d’ERC Gràcia, que va moderar la xerrada sobre aquest tema tant i tant d’actualitat per desgràcia. La Carme va introduir la participació de la Montserrat Pineda i Lorenzo preguntant-li com s’aborda des de la Conselleria les violències masclistes i quins plans i programes s’havien creat o es volien crear en aquest àmbit.
La Montserrat Pineda i Lorenzo va agafar la paraula i va destacar la importància de tenir la Conselleria d’Igualtat i Feminismes al Govern de la Generalitat i el suport que reben des dels feminismes. Molts cops aquest tema ha sigut considerat de segon ordre i d’aquí ve la rellevància de comptar amb aquest departament. Un altre punt d’inflexió va ser la creació d’una Direcció General de Feminismes per l’ordenació de les actuacions i l’organització interna, aspecte que va remarcar també com a molt crucial.
Va introduir nous conceptes de violència, com la digital, la política, la vicària o la obstètrica, que fins ara no eren tant visibles però que sempre han existit; també va parlar de la Llei 17/2020, del 22 de desembre de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Aquesta llei atorga dos instruments: per una banda, un protocol marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista on el que es vol és evitar la revictimització i assegurar la prevenció i reparació integrals. I per altra banda, l’Estratègia Nacional de Prevenció per donar eines als municipis en aquest sentit, sobretot orientades a les dones joves, les dones migrades, etc. En definitiva, tenir una mirada interseccional i una millor coordinació i ordre.
Va anar detallant tot un seguit d'accions que es volen implementar per articular i millorar les xarxes que ja es tenen, com el servei d’emergències amb la incorporació d’equips mòbils i l’acompanyament per part de psicòlogues i advocades en la línia d’atenció contra la violència masclista (Tel. 900900120).
També va fer incidència en un altre tipus de violència, la institucional, que es dona molt sovint i que requereix d’una anàlisi concreta per veure que està fallant en el circuit. A més d’insistir en l’actualització del protocol d’actuació davant dels feminicidis perquè necessitàvem i necessitem una estructura d’organització i coordinació que es reflecteixi en la millora de l’atenció de les dones.
Finalment, la Secretaria de Feminismes del departament va voler expressar la intenció de la Conselleria de revertir les retallades aplicades per altres governs als i les professionals millorant el seu conveni, les seves condicions laborals, la formació, l’articulació del servei, les condicions de les cases d’acollida, etc.
Després li va tocar el torn a l’altra ponent convidada, la Montse Benedí i Altés; aquí la Secretaria de Feminismes d’ERC Gràcia li va demanar que expliqués com s’aborden les violències masclistes a la ciutat de Barcelona i quines serien les propostes de millora des del grup municipal d’ERC.
La regidora va posar en valor el fet de tenir la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, no només pel fet simbòlic si no perquè ens defineix com a partit.
Va voler destacar l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra les violències masclistes que estableix un marc bilateral de cooperació i finançament per als propers quatre anys. Suposa una partida de 2M€ per a la posada en marxa d’una nova unitat especialitzada en l’atenció a les violències sexuals, i 2,7M€ per l’acompanyament i acollida de les dones, i les seves filles i fills, que es trobin en situacions d’emergència derivades de violències masclistes.
També va fer èmfasi en totes les dones que es veuen afectades per les violències masclistes més enllà de les més visibles: dones grans (dependència econòmica), dones joves (precarietat laboral, agressions sexuals), amb discapacitat, dones amb TEA, sense llar, dones gitanes, etc.
Va constatar que els abusos sexuals han crescut en els últims tres anys i relacionat amb això també va comentar que ara es denuncia més. Les dones utilitzen més el transport públic i les coses que fan, les fan més de la meitat en el seu districte, fet que no es correspon amb la percepció de seguretat del transport públic que tenen en el seu entorn immediat i també evidentment fora d’ell. El 68% canvia els seus trajectes en transport públic per la sensació d’inseguretat que els transmet.
Després, relacionant-ho amb això va mencionar l’urbanisme de gènere, es a dir, concebre la ciutat i el territori com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida tenint en compte la perspectiva de gènere. S’han fet rutes exploratòries (no a tots els barris) en aquest sentit i per ara no hi ha resposta dels resultats; per això es presenta un prec conjunt d’ERC a tots els districtes de Barcelona per reclamar un espai urbà segur per a totes les dones (1 de cada 2 dones percep sensació de perill en un carrer solitari).
Tot i això, segons Benedí, implementar la transversalitat de gènere en totes les àrees de l’Ajuntament no és gens fàcil. S’hauria de crear un direcció de feminismes a cada àrea per estar-hi a sobre en aquest tema. En definitiva, fer política tenint en compte les especificitats de gènere.
A més a més va incidir en el retard del pagament de les subvencions a les entitats d’aquest sector que arriben tard i malament.
Per altra banda, L’Ajuntament té un reglament d’equitat i un protocol per assetjament sexual però per aquest treballen moltes empreses externes que no es regeixen per aquests (per exemple, va recordar el cas d’una denúncia a Parcs i Jardins per part de dues treballadores que van patir revictimització).
Tot seguit va nombrar una sèrie de serveis que funcionen en aquest àmbit, centres de serveis socials ordinaris i d’urgència, els PIAD, els SARA, els SAH, etc. Va voler fer un reconeixement a tots aquests serveis, un crit a la sensibilització i a l’acompanyament dels i les professionals que hi treballen. En aquest sentit va constatar les debilitats existents:
- Perfils diversos i sense eines i recursos
- Falta d’acompanyament psicològic als i les professionals
- Desbordament dels centres especialitzats
- Funcionament deficitari del Consorci de Serveis Socials a Barcelona (per exemple, els Consorcis Sanitari i Educatiu funcionen molt millor)
Com a partit, va esmentar que tenim molta feina a fer. Hi ha una manca de recursos per fer un abordatge integral en l’atenció de les dones que pateixen violències masclistes, i si afegim situacions administrativament irregulars, les dificultats per atendre i denunciar són molt majors. També va comentar altres qüestions, com que els serveis socials de Barcelona atenen dones d’altres municipis de l’àrea metropolitana perquè els seus serveis socials no són tan potents, o les dones sense llar que es troben tant a les presons, pensions com al carrer, etc.
A continuació va detallar les iniciatives per part d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona respecte aquest tema:
- Les rutes exploratòries (2020) que havia esmentat abans i de les que encara a dia d’avui no en sabem res (2022) per fer la valoració, propostes, impacte sobre les dones. D’aquí el prec conjunt d’ERC que es fa a tots els Districtes en aquest sentit.
- Es va proposar una adjunta de gènere al Síndic de Greuges que finalment no s’ha acceptat.
- Proposta de protocol de l'oci nocturn No callem; punts liles mòbils.
- Agressió sexual per part de taxista.
- Nou centre SARA (per part de la Generalitat). SARA: Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (Tel. 900922357)
- Fer palès la inseguretat de les dones a l’hora de fer esport (parcs, vestidors).
- Clàusules d’igualtat en la contractació laboral.
- Permisos per menstruació, dol perinatal i gestacional.
- Paritat en els òrgans de direcció i en la representació dels organismes (aquesta paritat també fa detectar més violències).
- Sistema de concertacions en lloc de subvencions.
Finalment es va obrir un torn de paraules i va haver un intercanvi ric i molt interessant d’idees i opinions. Tothom va lloar la feina i les explicacions de les dues ponents i ens vam emplaçar per una altra ocasió on continuar desenvolupant aquest tema que tant ens afecta com a societat. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment a la Montserrat Pineda i Lorenzo i a la Montse Benedí i Altés.
Les violències masclistes són una xacra social, un atemptat als drets humans i fonamentals de les dones i davant d’això sempre hi hem estat, hi som i hi serem!
Carla Clemente i Ribas
Secretaria d’Organització ERC Gràcia
Una bona representació de la militància ens va acompanyar en aquesta ocasió per gaudir de les explicacions i arguments d’aquestes dues convidades. Després de donar la benvinguda i expressar l’agraïment per l’assistència de la militància i la presència de les convidades, la Secretaria d’Organització, Carla Clemente i Ribas, va fer una breu presentació de les ponents:
1. La Montserrat Pineda i Lorenzo (Diplomada en Treball Social i en Salut Pública i Gènere) és actualment Secretaria de Feminismes de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes
2. La Montse Benedí i Altés (gran coneixedora dels Serveis Socials i dels Drets Socials de la ciutat de Barcelona, lluitadora per la equitat de tota la ciutadania, sobretot de les que estan en una situació més vulnerable) és regidora del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del districte de Sant Andreu.
Tot seguit, va donar pas a la Carme Balboa i Mus, Secretaria de Feminismes d’ERC Gràcia, que va moderar la xerrada sobre aquest tema tant i tant d’actualitat per desgràcia. La Carme va introduir la participació de la Montserrat Pineda i Lorenzo preguntant-li com s’aborda des de la Conselleria les violències masclistes i quins plans i programes s’havien creat o es volien crear en aquest àmbit.
La Montserrat Pineda i Lorenzo va agafar la paraula i va destacar la importància de tenir la Conselleria d’Igualtat i Feminismes al Govern de la Generalitat i el suport que reben des dels feminismes. Molts cops aquest tema ha sigut considerat de segon ordre i d’aquí ve la rellevància de comptar amb aquest departament. Un altre punt d’inflexió va ser la creació d’una Direcció General de Feminismes per l’ordenació de les actuacions i l’organització interna, aspecte que va remarcar també com a molt crucial.
Va introduir nous conceptes de violència, com la digital, la política, la vicària o la obstètrica, que fins ara no eren tant visibles però que sempre han existit; també va parlar de la Llei 17/2020, del 22 de desembre de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
Aquesta llei atorga dos instruments: per una banda, un protocol marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista on el que es vol és evitar la revictimització i assegurar la prevenció i reparació integrals. I per altra banda, l’Estratègia Nacional de Prevenció per donar eines als municipis en aquest sentit, sobretot orientades a les dones joves, les dones migrades, etc. En definitiva, tenir una mirada interseccional i una millor coordinació i ordre.
Va anar detallant tot un seguit d'accions que es volen implementar per articular i millorar les xarxes que ja es tenen, com el servei d’emergències amb la incorporació d’equips mòbils i l’acompanyament per part de psicòlogues i advocades en la línia d’atenció contra la violència masclista (Tel. 900900120).
També va fer incidència en un altre tipus de violència, la institucional, que es dona molt sovint i que requereix d’una anàlisi concreta per veure que està fallant en el circuit. A més d’insistir en l’actualització del protocol d’actuació davant dels feminicidis perquè necessitàvem i necessitem una estructura d’organització i coordinació que es reflecteixi en la millora de l’atenció de les dones.
Finalment, la Secretaria de Feminismes del departament va voler expressar la intenció de la Conselleria de revertir les retallades aplicades per altres governs als i les professionals millorant el seu conveni, les seves condicions laborals, la formació, l’articulació del servei, les condicions de les cases d’acollida, etc.
Després li va tocar el torn a l’altra ponent convidada, la Montse Benedí i Altés; aquí la Secretaria de Feminismes d’ERC Gràcia li va demanar que expliqués com s’aborden les violències masclistes a la ciutat de Barcelona i quines serien les propostes de millora des del grup municipal d’ERC.
La regidora va posar en valor el fet de tenir la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, no només pel fet simbòlic si no perquè ens defineix com a partit.
Va voler destacar l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra les violències masclistes que estableix un marc bilateral de cooperació i finançament per als propers quatre anys. Suposa una partida de 2M€ per a la posada en marxa d’una nova unitat especialitzada en l’atenció a les violències sexuals, i 2,7M€ per l’acompanyament i acollida de les dones, i les seves filles i fills, que es trobin en situacions d’emergència derivades de violències masclistes.
També va fer èmfasi en totes les dones que es veuen afectades per les violències masclistes més enllà de les més visibles: dones grans (dependència econòmica), dones joves (precarietat laboral, agressions sexuals), amb discapacitat, dones amb TEA, sense llar, dones gitanes, etc.
Va constatar que els abusos sexuals han crescut en els últims tres anys i relacionat amb això també va comentar que ara es denuncia més. Les dones utilitzen més el transport públic i les coses que fan, les fan més de la meitat en el seu districte, fet que no es correspon amb la percepció de seguretat del transport públic que tenen en el seu entorn immediat i també evidentment fora d’ell. El 68% canvia els seus trajectes en transport públic per la sensació d’inseguretat que els transmet.
Després, relacionant-ho amb això va mencionar l’urbanisme de gènere, es a dir, concebre la ciutat i el territori com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques quotidianes i de sosteniment de la vida tenint en compte la perspectiva de gènere. S’han fet rutes exploratòries (no a tots els barris) en aquest sentit i per ara no hi ha resposta dels resultats; per això es presenta un prec conjunt d’ERC a tots els districtes de Barcelona per reclamar un espai urbà segur per a totes les dones (1 de cada 2 dones percep sensació de perill en un carrer solitari).
Tot i això, segons Benedí, implementar la transversalitat de gènere en totes les àrees de l’Ajuntament no és gens fàcil. S’hauria de crear un direcció de feminismes a cada àrea per estar-hi a sobre en aquest tema. En definitiva, fer política tenint en compte les especificitats de gènere.
A més a més va incidir en el retard del pagament de les subvencions a les entitats d’aquest sector que arriben tard i malament.
Per altra banda, L’Ajuntament té un reglament d’equitat i un protocol per assetjament sexual però per aquest treballen moltes empreses externes que no es regeixen per aquests (per exemple, va recordar el cas d’una denúncia a Parcs i Jardins per part de dues treballadores que van patir revictimització).
Tot seguit va nombrar una sèrie de serveis que funcionen en aquest àmbit, centres de serveis socials ordinaris i d’urgència, els PIAD, els SARA, els SAH, etc. Va voler fer un reconeixement a tots aquests serveis, un crit a la sensibilització i a l’acompanyament dels i les professionals que hi treballen. En aquest sentit va constatar les debilitats existents:
- Perfils diversos i sense eines i recursos
- Falta d’acompanyament psicològic als i les professionals
- Desbordament dels centres especialitzats
- Funcionament deficitari del Consorci de Serveis Socials a Barcelona (per exemple, els Consorcis Sanitari i Educatiu funcionen molt millor)
Com a partit, va esmentar que tenim molta feina a fer. Hi ha una manca de recursos per fer un abordatge integral en l’atenció de les dones que pateixen violències masclistes, i si afegim situacions administrativament irregulars, les dificultats per atendre i denunciar són molt majors. També va comentar altres qüestions, com que els serveis socials de Barcelona atenen dones d’altres municipis de l’àrea metropolitana perquè els seus serveis socials no són tan potents, o les dones sense llar que es troben tant a les presons, pensions com al carrer, etc.
A continuació va detallar les iniciatives per part d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona respecte aquest tema:
- Les rutes exploratòries (2020) que havia esmentat abans i de les que encara a dia d’avui no en sabem res (2022) per fer la valoració, propostes, impacte sobre les dones. D’aquí el prec conjunt d’ERC que es fa a tots els Districtes en aquest sentit.
- Es va proposar una adjunta de gènere al Síndic de Greuges que finalment no s’ha acceptat.
- Proposta de protocol de l'oci nocturn No callem; punts liles mòbils.
- Agressió sexual per part de taxista.
- Nou centre SARA (per part de la Generalitat). SARA: Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (Tel. 900922357)
- Fer palès la inseguretat de les dones a l’hora de fer esport (parcs, vestidors).
- Clàusules d’igualtat en la contractació laboral.
- Permisos per menstruació, dol perinatal i gestacional.
- Paritat en els òrgans de direcció i en la representació dels organismes (aquesta paritat també fa detectar més violències).
- Sistema de concertacions en lloc de subvencions.
Finalment es va obrir un torn de paraules i va haver un intercanvi ric i molt interessant d’idees i opinions. Tothom va lloar la feina i les explicacions de les dues ponents i ens vam emplaçar per una altra ocasió on continuar desenvolupant aquest tema que tant ens afecta com a societat. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment a la Montserrat Pineda i Lorenzo i a la Montse Benedí i Altés.
Les violències masclistes són una xacra social, un atemptat als drets humans i fonamentals de les dones i davant d’això sempre hi hem estat, hi som i hi serem!
Carla Clemente i Ribas
Secretaria d’Organització ERC Gràcia