Notícia
CIEMEN: 50 anys treballant pels drets dels pobles
Xerrada i debat amb en David Minoves, president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals).
CIEMEN és una entitat que treballa per donar a conèixer i promoure la nostra realitat nacional al món, per a difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i defensar els nostres drets col·lectius.
CIEMEN va ser fundada a l’exili el 1974, en concret a Milà on s’instal·là l’Abat Escarré arran de les seves declaracions a Le Monde sobre el dictador Franco, l’entitat va traslladar la seva seu a Barcelona l’any 1978.
L’orientació de CIEMEN se centra en dues línies bàsiques: La societat és diversa. Catalunya s’ha d’explicar al món. Partint d’aquests principis l’entitat ha estat al servei del país implicant-se en totes les lluites que ha protagonitzat la societat civil en les darreres dècades. Les iniciatives en les que l’entitat ha participat són nombroses, a la Xerrada, en David en detalla algunes que mostren l’orientació i els assoliments de l’entitat:
Participació en la promoció de la “Crida a la Solidaritat”, en el marc de la qual es va dur a terme una campanya determinant per a la nació catalana que va culminar en l’acte al Camp Nou el 24 de juny de 1981 que va reunir a més de 100.000 persones.
Campanyes de recollida de material per atendre a les persones afectades pel conflicte entre Eritrea i Etiòpia, aquesta enllaça amb l’aliança que es va produir entre els municipis i les entitats socials per assolir 0.7% del PIB per a destinar-lo a la cooperació internacional, procés que entenem va acabar consolidant-se en el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual en CIEMEN és un dels fundadors.
Participació l'any 2001 en la Primera Conferencia d’Organitzacions de Nacions Sense Estat (CONSEU), una plataforma de confluències, de reflexió i debat, per a unir esforços encaminats a canalitzar les lluites a favor dels drets dels pobles, davant la societat europea i el món que va elaborar la “Declaració dels Drets dels Pobles”.
En col·laboració amb el PEN impulsa la lluita pels drets de les llengües minoritzades. En el marc d’aquesta línia de treball CIEMEN va entrar a formar part, primer assumint-ne la presidència i després en tant que membre de la Junta, de l’Agència Europea per a les Llengües Menys Difoses (EBLUL, per les seves sigles en anglès), una associació amb representants de les llengües minoritzades de la Unió Europea; aquesta és una entitat interlocutora del Parlament Europeu i finançada, principalment, per la Comissió Europea.
L’any 2006 s’involucra en la Plataforma pel Dret a Decidir.
L’any 2009 s’involucra en la Xarxa pels Drets dels Pobles, amb seu a Brussel·les i de la qual n’assumeix el secretariat.
També participa de la xarxa d’entitats d’arreu del planeta que pugnen per a l’emancipació social i política que conflueixen en el Fòrum Social Mundial.
L’any 2012 es crea a la seu del CIEMEM l’Assemblea Nacional Catalana.
Ens trobem així amb una entitat que al llarg dels darrers 50 anys ha assolit un reconeixement a la seva tasca que li permet ser escoltada en molts cercles internacionals.
Al llarg del debat vam tractar diferents realitats, com és la situació de el Amazic, la situació del poble Kurd o el moviment de dones, “Dones, vida i llibertat”.
CIEMEN és una entitat que treballa per donar a conèixer i promoure la nostra realitat nacional al món, per a difondre el coneixement dels pobles i nacions sense estat, i defensar els nostres drets col·lectius.
CIEMEN va ser fundada a l’exili el 1974, en concret a Milà on s’instal·là l’Abat Escarré arran de les seves declaracions a Le Monde sobre el dictador Franco, l’entitat va traslladar la seva seu a Barcelona l’any 1978.
L’orientació de CIEMEN se centra en dues línies bàsiques: La societat és diversa. Catalunya s’ha d’explicar al món. Partint d’aquests principis l’entitat ha estat al servei del país implicant-se en totes les lluites que ha protagonitzat la societat civil en les darreres dècades. Les iniciatives en les que l’entitat ha participat són nombroses, a la Xerrada, en David en detalla algunes que mostren l’orientació i els assoliments de l’entitat:
Participació en la promoció de la “Crida a la Solidaritat”, en el marc de la qual es va dur a terme una campanya determinant per a la nació catalana que va culminar en l’acte al Camp Nou el 24 de juny de 1981 que va reunir a més de 100.000 persones.
Campanyes de recollida de material per atendre a les persones afectades pel conflicte entre Eritrea i Etiòpia, aquesta enllaça amb l’aliança que es va produir entre els municipis i les entitats socials per assolir 0.7% del PIB per a destinar-lo a la cooperació internacional, procés que entenem va acabar consolidant-se en el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual en CIEMEN és un dels fundadors.
Participació l'any 2001 en la Primera Conferencia d’Organitzacions de Nacions Sense Estat (CONSEU), una plataforma de confluències, de reflexió i debat, per a unir esforços encaminats a canalitzar les lluites a favor dels drets dels pobles, davant la societat europea i el món que va elaborar la “Declaració dels Drets dels Pobles”.
En col·laboració amb el PEN impulsa la lluita pels drets de les llengües minoritzades. En el marc d’aquesta línia de treball CIEMEN va entrar a formar part, primer assumint-ne la presidència i després en tant que membre de la Junta, de l’Agència Europea per a les Llengües Menys Difoses (EBLUL, per les seves sigles en anglès), una associació amb representants de les llengües minoritzades de la Unió Europea; aquesta és una entitat interlocutora del Parlament Europeu i finançada, principalment, per la Comissió Europea.
L’any 2006 s’involucra en la Plataforma pel Dret a Decidir.
L’any 2009 s’involucra en la Xarxa pels Drets dels Pobles, amb seu a Brussel·les i de la qual n’assumeix el secretariat.
També participa de la xarxa d’entitats d’arreu del planeta que pugnen per a l’emancipació social i política que conflueixen en el Fòrum Social Mundial.
L’any 2012 es crea a la seu del CIEMEM l’Assemblea Nacional Catalana.
Ens trobem així amb una entitat que al llarg dels darrers 50 anys ha assolit un reconeixement a la seva tasca que li permet ser escoltada en molts cercles internacionals.
Al llarg del debat vam tractar diferents realitats, com és la situació de el Amazic, la situació del poble Kurd o el moviment de dones, “Dones, vida i llibertat”.