Notícia
22 DE FEBRER: DIA EUROPEU PER LA IGUALTAT SALARIAL. Acabem amb la bretxa salarial: diferència entre el guany salarial d’homes i dones.
Aquesta és una reivindicació que fa anys que Esquerra Republicana està treballant, més enllà d’aquesta data en què es fa visible aquest tipus de discriminació que ens afecta a les dones laboralment però també té conseqüències directes en les condicions de vida i l’autonomia econòmica de les treballadores i les pensionistes, i és un dels factors que explica la feminització de la pobresa; i, que sovint, està normalitzada o ni es té consciència que existeix. Cada dia cal garantir els drets de les dones i lluitar contra la vulneració d’aquests.
En l’àmbit laboral i professional, hi trobem una de les desigualtats més evidents: la bretxa salarial de gènere, és a dir, la diferència econòmica entre el salari de les dones i els homes per realitzar les mateixes feines o d’igual valor, constatant la desigualtat retributiva ja que, de mitjana i en termes anuals, les dones cobren un 19.7% menys que els homes a Catalunya; mentre que al País Valencià, a Ses Illes i a la Catalunya Nord, suposa un 20,1%, un 14,4% i un 13%, respectivament (segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu).
Aquests percentatges s’han anat reduint en els darrers anys, però massa poc a poc, queda molta feina per endavant per afrontar aquesta discriminació que pateixen les dones en el món del treball. Són les xifres més baixes des de que es va començar a elaborar l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, el 2014. Ara bé, una bretxa del 19,7% suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes; és a dir, és com si a mitjans del mes d’octubre les dones deixessin de cobrar, o en xifres absolutes, la diferència salarial entre homes i dones encara és de 5.907 euros de mitjana anual.
Algunes de les causes de la bretxa salarial són invisibles, i és necessari l'aplicació de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, ja que les discriminacions encara existeixen i tenen un impacte molt directe en les vides de les dones. Algunes d’elles són la segregació horitzontal i vertical del treball, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i sense reconeixement social, una major parcialitat en les jornades de treball de les dones i de les feines més feminitzades, atur més elevat entre les dones, sous més baixos i condicions laborals més precàries per a les dones, o el fet que hi ha una baixa representació femenina en els llocs de més responsabilitat, ja que només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència.
L’estudi constata que la bretxa salarial es produeix en tots els trams d’ingressos, en la jornada a temps parcial i a temps complet, en tots els tipus de contracte, en tots els sectors d’activitat i en totes les franges d’edat. Ara bé, s’observa una major desigualtat entre sexes en els ingressos salarials més baixos; per edats, la bretxa salarial més baixa s’observa en el tram de 25 a 34 anys (13%), i la més elevada, en el de 45 a 54 anys (22,8%); pel que fa a nacionalitats, la bretxa salarial en la població amb nacionalitat estrangera és més irregular; per tipologia de contracte, les persones treballadores a temps complet encadenen un altre any de reducció de la bretxa (12,1%) mentre que les persones que treballen a temps parcial la bretxa ha tornat a créixer (5,8%), les persones amb contracte indefinit, la bretxa supera el 20%, mentre que entre les que treballen amb contracte temporal la desigualtat salarial de gènere és molt baixa (1,5%). Les treballadores dels serveis de restauració, personals i de venda són les que pateixen una major bretxa salarial (32,3%); en canvi, les tècniques i professionals científiques mostren la més baixa d’entre els grups ocupacionals (15,9%).
Per revertir aquesta desigualtat salarial hi ha diferents mesures que ja s’estan aplicant des del Govern, ja que és una prioritat la transformació feminista del mercat de treball. En aquest sentit, destacar la promoció de l’accés de les dones a l’ocupació de qualitat i donar a conèixer eines que permeten treballar per a l’erradicació de la bretxa salarial de gènere; l’impuls de mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, com ara la revalorització social de les cures, la corresponsabilitat de les administracions públiques i la garantia del dret al temps. En aquest sentit, destacar la implementació progressiva de la gratuïtat de l’educació infantil entre els 0 i els 3 anys o la implantació del servei de cangur públic.
Altres mesures poden ser treballar perquè el temps i el treball estiguin repartits amb equitat de gènere i que hi hagi una corresponsabilitat real entre dones i homes en les tasques associades al treball reproductiu; realitzar campanyes i accions per sensibilitzar la població respecte a la bretxa salarial i les conseqüències que se’n deriven; o impulsar que les empreses elaborin plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
En resum, tot i les millores dels darrers anys, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara es mantenen i són determinants pel benestar, l’economia i millora de la qualitat de vida de la societat; així que s’ha d’assumir el repte i avançar cap a una veritable igualtat salarial i una igualtat en drets i oportunitats entre els homes i dones.
En l’àmbit laboral i professional, hi trobem una de les desigualtats més evidents: la bretxa salarial de gènere, és a dir, la diferència econòmica entre el salari de les dones i els homes per realitzar les mateixes feines o d’igual valor, constatant la desigualtat retributiva ja que, de mitjana i en termes anuals, les dones cobren un 19.7% menys que els homes a Catalunya; mentre que al País Valencià, a Ses Illes i a la Catalunya Nord, suposa un 20,1%, un 14,4% i un 13%, respectivament (segons l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu).
Aquests percentatges s’han anat reduint en els darrers anys, però massa poc a poc, queda molta feina per endavant per afrontar aquesta discriminació que pateixen les dones en el món del treball. Són les xifres més baixes des de que es va començar a elaborar l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya, el 2014. Ara bé, una bretxa del 19,7% suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes; és a dir, és com si a mitjans del mes d’octubre les dones deixessin de cobrar, o en xifres absolutes, la diferència salarial entre homes i dones encara és de 5.907 euros de mitjana anual.
Algunes de les causes de la bretxa salarial són invisibles, i és necessari l'aplicació de polítiques públiques amb perspectiva de gènere, ja que les discriminacions encara existeixen i tenen un impacte molt directe en les vides de les dones. Algunes d’elles són la segregació horitzontal i vertical del treball, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i sense reconeixement social, una major parcialitat en les jornades de treball de les dones i de les feines més feminitzades, atur més elevat entre les dones, sous més baixos i condicions laborals més precàries per a les dones, o el fet que hi ha una baixa representació femenina en els llocs de més responsabilitat, ja que només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència.
L’estudi constata que la bretxa salarial es produeix en tots els trams d’ingressos, en la jornada a temps parcial i a temps complet, en tots els tipus de contracte, en tots els sectors d’activitat i en totes les franges d’edat. Ara bé, s’observa una major desigualtat entre sexes en els ingressos salarials més baixos; per edats, la bretxa salarial més baixa s’observa en el tram de 25 a 34 anys (13%), i la més elevada, en el de 45 a 54 anys (22,8%); pel que fa a nacionalitats, la bretxa salarial en la població amb nacionalitat estrangera és més irregular; per tipologia de contracte, les persones treballadores a temps complet encadenen un altre any de reducció de la bretxa (12,1%) mentre que les persones que treballen a temps parcial la bretxa ha tornat a créixer (5,8%), les persones amb contracte indefinit, la bretxa supera el 20%, mentre que entre les que treballen amb contracte temporal la desigualtat salarial de gènere és molt baixa (1,5%). Les treballadores dels serveis de restauració, personals i de venda són les que pateixen una major bretxa salarial (32,3%); en canvi, les tècniques i professionals científiques mostren la més baixa d’entre els grups ocupacionals (15,9%).
Per revertir aquesta desigualtat salarial hi ha diferents mesures que ja s’estan aplicant des del Govern, ja que és una prioritat la transformació feminista del mercat de treball. En aquest sentit, destacar la promoció de l’accés de les dones a l’ocupació de qualitat i donar a conèixer eines que permeten treballar per a l’erradicació de la bretxa salarial de gènere; l’impuls de mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, com ara la revalorització social de les cures, la corresponsabilitat de les administracions públiques i la garantia del dret al temps. En aquest sentit, destacar la implementació progressiva de la gratuïtat de l’educació infantil entre els 0 i els 3 anys o la implantació del servei de cangur públic.
Altres mesures poden ser treballar perquè el temps i el treball estiguin repartits amb equitat de gènere i que hi hagi una corresponsabilitat real entre dones i homes en les tasques associades al treball reproductiu; realitzar campanyes i accions per sensibilitzar la població respecte a la bretxa salarial i les conseqüències que se’n deriven; o impulsar que les empreses elaborin plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
En resum, tot i les millores dels darrers anys, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara es mantenen i són determinants pel benestar, l’economia i millora de la qualitat de vida de la societat; així que s’ha d’assumir el repte i avançar cap a una veritable igualtat salarial i una igualtat en drets i oportunitats entre els homes i dones.