La Comissió de Drets Socials aprova la proposició dels republicans per garantir més presència del català en l’acollida, l’activitat comercial i els espais comunitaris de la ciutat

Fa unes setmanes es va publicar l’estudi de Plataforma per la Llengua “Llengua, torna a casa. Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, Barcelona” on s'alertava que l’encariment de l’habitatge, la substitució del comerç de proximitat i la pèrdua de continuïtat veïnal no només transformen el paisatge urbà, sinó que també poden afeblir la presència del català com a llengua de relació quotidiana i de cohesió comunitària.

En la seva insistència per defensar la llengua, el grup municipal d'ERC ha proposat de nou una iniciativa, que ha quedat aprovada amb els vots favorables de PSC, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú perquè el Govern municipal actuï en àmbits com l’acollida dels nous veïns i veïnes, el comerç de proximitat, l’activitat econòmica, els espais residencials i el seguiment territorial de l’evolució de l’ús social del català.

El regidor i portaveu republicà, Jordi Castellana, ha defensat que “Barcelona és una ciutat diversa, oberta i plural. A les llars barcelonines s’hi parlen més de 300 llengües diferents i als nostres carrers hi conviuen persones de prop de 180 nacionalitats. Precisament per això, una ciutat com Barcelona ha de garantir que el català continuï sent una llengua present, útil i compartida en la vida quotidiana”.

Castellana ha remarcat que el repte no és només de coneixement de la llengua, sinó sobretot d’ús social: “Hi ha molta més gent que coneix el català de la que utilitza la nostra llengua de manera habitual. I aquesta distància entre coneixement i ús és, precisament, l’espai on les polítiques públiques municipals poden actuar: generant condicions perquè el català sigui més present, més accessible i més normal en la vida ordinària de la ciutat”.

“Defensar el català a Barcelona vol dir fer-lo present en els espais on la ciutat viu, compra, treballa, acull i conviu. Vol dir garantir drets lingüístics, però també cohesió social”, ha afirmat el regidor republicà.

Entre les mesures aprovades, ERC proposa que l’Ajuntament incorpori informació sobre els recursos per aprendre i practicar català als canals d’acollida municipal i en el moment de l’empadronament dels nous veïns i veïnes, amb l’objectiu de facilitar la incorporació de la llengua a la vida comunitària.

En l’àmbit comercial, la iniciativa planteja reforçar el seguiment del compliment de la normativa lingüística vigent i incorporar aquesta informació als tràmits d’obertura o modificació d’establiments, així com als materials municipals adreçats al comerç.

Castellana ha destacat que “no es tracta de garantir que la normativa existent sigui coneguda, entesa i aplicada”, i ha defensat una actuació preventiva: “És molt més eficaç actuar preventivament que no pas fer-ho quan el problema ja s’ha consolidat”.

La proposició també reclama impulsar programes específics de català per als treballadors i treballadores del comerç, l’hostaleria, la restauració i altres sectors amb atenció al públic, en coordinació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, Barcelona Activa, els gremis i les entitats comercials.

“Si volem que el català sigui una llengua d’ús real, hem d’assegurar que sigui present en els espais on es construeix la vida quotidiana de la ciutat: als comerços, als barris, als espais d’acollida i als entorns residencials”, ha assenyalat Castellana.

Finalment, ERC també planteja crear un sistema municipal d’indicadors periòdics sobre la presència i l’ús social del català als barris i districtes de Barcelona, per detectar situacions de retrocés o substitució lingüística i poder aplicar mesures preventives.

“El català no pot ser només una llengua coneguda; ha de ser una llengua viva, útil i present als carrers, als comerços i als espais compartits de Barcelona”, ha conclòs Jordi Castellana.