Un article de Ricard Farín, president de la Federació de Barcelona d'Esquerra Republicana.

Des de fa temps els barcelonins i barcelonines sentim que estem perdent Barcelona.

La crisi de l’habitatge és la pedra angular i la principal causa d’aquesta situació. Lloguers pel núvols i pisos de compravenda a preus estratosfèrics, que fons voltors i expats lloguen sense problema i compren al comptat. Una ciutat en venda al millor postor mentre dona l’esquena als seus veïns i veïnes.

Perquè mentre es segueixi permetent especular amb l’habitatge, cada cop hi haurà menys barcelonins i, per tant, menys comerç pel veïns i més botigues de souvenirs per a turistes; menys bodegues i vermuteries i més consignes per a maletes. En definitiva, cada cop hi haurà menys de tot allò que fa que Barcelona segueixi sent Barcelona.  

L’habitatge, doncs, ha de deixar de ser un bé de mercat per ser tractat realment com un dret fonamental. Per a tothom que vulgui un pis per viure-hi, per construir-hi una llar, hem de donar totes les facilitats. En canvi, a qui vulgui acumular pisos per especular cal fregir-lo a impostos perquè no li surti a compte. Ens hi juguem les nostres ciutats i les nostres vides.

A Catalunya, fa temps que som conscients de la terrible emergència habitacional que patim i de com aquesta buida d’identitat les nostres ciutats. Per això, sempre hem estat pioners i hem marcat el camí per posar fre la sagnia de cada dia 5. Gràcies a la feina conjunta entre el Sindicat de Llogateres, els moviments pel dret a l’habitatge i Esquerra Republicana des de les institucions, hem demostrat que és possible plantar cara als fons voltor i als grans tenidors. Hem empès mesures valentes i imprescindibles: el topall als preus del lloguer, el de les habitacions, la regulació del lloguer de temporada per evitar el frau i l’eliminació dels habitatges d’ús turístic.

Mentrestant, quina ha estat l'actitud de Madrid? La de la passivitat. Amb els governs del PSOE i el PSC arrossegant els peus i posant impediments a cada pas. Ara corren per intentar donar resposta al malestar social, però les solucions de fons no arribaran amb cap Reial Decret fet a correcuita.

La via que funciona per garantir drets ja la coneixem: fer-ho nosaltres mateixos des de Catalunya. Passar de les paraules als fets i dels discursos a les Lleis. Només amb la mobilització popular empenyent des del carrer i l'acció institucional ambiciosa exercint la nostra sobirania aconseguirem blindar l’habitatge com a dret fonamental.