La proposta demana elevar la protecció patrimonial de la seu històrica de l’Ajuntament i reconèixer també el valor de la plaça com a “espai institucional, cívic i simbòlic” de Barcelona

Esquerra Republicanaproposa que l’Ajuntament de Barcelona iniciï les actuacions necessàries i instiel Departament de Cultura de la Generalitat a incoar els expedients perquè la Casa de la Ciutat i la plaça de Sant Jaume siguin declarades Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). La iniciativa planteja reforçar la protecció d’undels conjunts amb més continuïtat històrica, institucional i simbòlica deBarcelona.

Els republicans consideren que la Casa de la Ciutat, actualment protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, mereix la màxima protecció patrimonial per la seva rellevància històrica, institucional i arquitectònica. L’edifici ha estat la seu durant segles del govern municipal i conserva espais de gran valor, com el Saló de Cent, vinculat a la història del Consell de Cent i a la tradició de govern propi de Barcelona.

“Hem d’entendre que el patrimoni d’un centre històric no són només els seus monuments i edificis, sinó també els carrers, les places, el comerç de proximitat, els usos, les tradicions i, sobretot, les persones que hi viuen”, ha declarat la líder dels republicans a Barcelona, Elisenda Alamany. En aquest sentit, la proposta defensa que el valor patrimonial de Sant Jaume no es pot limitar als edificis que envolten la plaça, sinó que ha d’anar més enllà. L’espai continua tenintuna funció institucional, cívica i cultural central i és també un dels principals escenaris de la cultura popular barcelonina, especialment durant les Festes de la Mercè, amb actes com l’arribada del Seguici, el Ball de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat o les actuacions castelleres.

La declaració com a BCIN, una condició de la ja gaudeix el Palau de la Generalitat, permetria disposar d’un marc de protecció més sòlid per preservar aquest conjunt iordenar les actuacions que incideixen en el seu paisatge urbà, incloses les instal·lacions, ocupacions temporals, mobiliari, senyalització i activitats que s’hi desenvolupen.

Aquesta visió integral ha de permetre, segons Alamany, reforçar també “la protecció de les activitats que es desenvolupin a la plaça, des del comerç fins a l’ús residencial delsedificis, per evitar que l’habitatge sigui progressivament substituït per altres activitats”. “Perquè protegir el patrimoni de Ciutat Vella també significa protegir la seva funció com a lloc per viure-hi, i la declaració de Sant Jaume seria un pas en aquesta direcció”, ha conclòs.