Un article de Jordi Fernández-Cuadrench, secretari de Llengua, Memòria i Identitat de la Federació d’Esquerra Republicana de Barcelona.
 

Aquest 15 d’octubre fa vuitanta-sis anys que Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, va ser assassinat al castell de Montjuïc per la dictadura franquista. Fou condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim, sense garanties processals, després d’haver estat detingut a la França ocupada pels nazis i lliurat a les autoritats franquistes. El seu afusellament no fou només l’execució d’un home, sinó també un acte de repressió contra el president legítim del poble català.
 
Però recordar Lluís Companys és també reivindicar la seva trajectòria política. Advocat, sindicalista, periodista i dirigent republicà i catalanista, va ser regidor de Barcelona, diputat a Corts, primer president del Parlament de Catalunya i ministre de Marina abans d’accedir a la Presidència de la Generalitat. Al llarg de la seva vida va defensar els ideals republicans, la justícia social i els drets nacionals de Catalunya. El 1934 va ser empresonat arran dels Fets del Sis d’Octubre i, després de la victòria del Front d’Esquerres el febrer de 1936, va ser restituït en la Presidència.
 
La seva vida política va transcórrer en un temps en què la democràcia europea era assetjada pel feixisme i l’autoritarisme. La Guerra del 1936-1939, l’exili i la victòria franquista van posar fi a les institucions d’autogovern catalanes i van obrir una llarga etapa de dictadura i persecució política, social, cultural i nacional. Amb l’assassinat del President Companys, el règim pretenia també escenificar la destrucció de la Generalitat i de la legitimitat democràtica que encarnava.
 
Vuitanta-sis anys després, la seva memòria continua interpel·lant-nos. No perquè la història es repeteixi —l’Europa d’avui no és la dels anys trenta—, sinó perquè, ahir com avui, cap conquesta democràtica és irreversible. Assistim a un creixement dels moviments d’extrema dreta, a una polarització política creixent i a pressions sobre els drets fonamentals i les institucions. El Parlament Europeu i el Consell d’Europa han advertit dels riscos que aquestes tendències representen per a la democràcia, l’estat de dret i les llibertats ciutadanes.
 
En aquest context, l’antifeixisme manté tota la seva vigència. No com una evocació nostàlgica del passat, sinó com una exigència del present davant el racisme, la discriminació, la intolerància i qualsevol temptació autoritària. Honorar Lluís Companys i totes les persones que van patir persecució, presó, exili o mort per les seves conviccions significa preservar-ne la memòria i, sobretot, mantenir vius els ideals pels quals van lluitar.
 
Per a nosaltres, aquesta herència té una dimensió inequívocament nacional. El President Companys pertanyia a una generació de republicans i catalanistes que concebien la democràcia, la justícia social i les llibertats de Catalunya com a parts inseparables d’un mateix projecte polític. Aquesta és també la tradició que ha definit Esquerra Republicana des de la seva fundació: la convicció que l’emancipació nacional i la social són indestriables, i que el nostre horitzó és una República Catalana lliure, democràtica i socialment justa.

Les eleccions generals del pròxim 29 de novembre ens situen davant d’una nova responsabilitat política. En un escenari marcat per l’avenç de l’extrema dreta, la militància d’Esquerra Republicana està cridada a renovar el seu compromís per barrar el pas al feixisme, preservar els drets socials i nacionals i continuar avançant en la lluita per l’alliberament de Catalunya. És una responsabilitat que assumim com a hereus de generacions de militants que, fins i tot en les circumstàncies més adverses, no van renunciar mai als seus ideals.
 
“Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. Per això cal supeditar-ho tot a la seva defensa.” Aquestes paraules atribuïdes a Lluís Companys resumeixen el sentit profund del seu compromís polític i humà. Avui, recordar-lo és molt més que retre homenatge a un president que va pagar amb la vida la fidelitat a les seves conviccions. Per a Esquerra Republicana i la seva militància, la millor manera d’honorar la seva memòria és assumir el seu llegat com una responsabilitat col·lectiva, mantenir-nos fidels als ideals republicans i perseverar en la determinació de construir una Catalunya lliure, sobirana i socialment justa. Aquest va ser el compromís del President Companys amb el poble català. Aquest és el compromís d’Esquerra Republicana. I aquest ha de ser el compromís de cadascun i cadascuna de nosaltres.