La feminització de la pobresa és una realitat que no és nova però que la crisi de la pandèmia ha visibilitzat amb més força. La pobresa no entesa sols com manca de recursos monetaris sinó com, s’explica des de l’economia feminista, l’absència de recursos monetaris, materials i no materials i les capacitats per poder obtenir un nivell adequat de benestar.
 

Crònica de l'acte de la Secretaria de Dones de Barcelona, organitzat per la Secretaria de les dones del Casal de Gràcia i realitzat al Casal de Barri “Can Carol” de Vallcarca-Penitents.

La Marina Sánchez Casanovas, Secretària de les dones d’ERC Barcelona assenyala les raons de la feminització de la pobresa des de tres punts de vista: el concepte, l’impacte en el món i la situació a Catalunya.

A nivel conceptual remarca que és un problema estructural fruït del sistema heteropatriarcal i del model econòmic capitalista, que provoca que la pobresa econòmica s’acarnissi majoritàriament en les dones. L’exclusió que comporta això té molts factors afegits com: l’edat, l’origen, les situacions d’irregularitat administrativa, la diversitat funcional, així com la violència masclista. Els estereotips i rols de gènere, que es deriven d’aquest sistema heteropatriarcal unit a la divisió sexual del treball, fan que el model productiu sigui el remunerat i valorat (esfera pública que ocupen els homes) i el model reproductiu i de cures quedi relegat a l’esfera privada i domèstica, amb molt menys valor i majoritàriament sense remunerar (i que ocupen generalment les dones).

A continuació, la Montse Benedí Altés com a regidora municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona posa l’accent en què el què s’ha d’aconseguir és la igualtat real i efectiva entre dones i homes. També va destacar la situació de les dones grans, les famílies monoparentals, l’augment del sensellarisme femení i els suïcidis entre les dones adolescents i joves. També ens ha fet reflexionar sobre el fet de què les dones més “privilegiades” podem explotar a dones més desfavorides com les dones migrades que fan tasques de cures sense contracte en les nostres llars.

Per finalitzar la Núria Vergés Bosch, Directora General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs del Departament d’Igualtat i Feminismes, va aportar una visió més dirigida a visibilitzar el treball de les cures al centre de la vida, a tenir cura de les persones cuidadores, la coresponsabilitat de les mateixes i la importància del temps propi com autocura.

Com a Directora General treballarà per contribuir a fer realitat tots aquests reptes i a assolir l’equitat i la dignificació de tots els treballs remunerats i no remunerats.

D’aquest xerrada podem conclouré que la feminització de la pobresa és un procés social fruït d’un sistema heteropatriarcal i model econòmic capitalista. És una problemàtica estructural que no només afecta el present de les dones sinó també el seu futur: Si les dones están presents en l’esfera privada i domèstica es tradueix en què no tenen temps per desenvolupar la seva trajectòria profesional ni el seu projecte personal el que comporta menys autonòmia i més dependència tant monetària com personal,i per tant, un augment del risc de pobresa.

Només amb l’apoderament de les dones, la formació, l’educació, els vincles i les xarxes per evitar l’aïllament social i polítiques actives d’ocupació des d’una perspectiva transversal i interseccional podrem erradicar aquest fenòmen tan latent a la nostra societat. La pandèmia ha castigat a tothom, però les dones han sigut les principals damnificades perquè només ha fet que accentuar la posició de vulnerabilitat estructural i les desigualtats de gènere que vénen patint al llarg de la història.
 

Carme Balboa Mus, Secretaria de les Dones i Feminismes ERC Gràcia

Carla Clemente Ribas, Secretaria d’Organització ERC Gràcia