Notícia
En memòria, per la no discriminació
Avui, 6 d’octubre, fa 30 anys de l’assassinat de la Sònia Rescalvo Zafra.
La Sònia va néixer a Conca. Als 16 anys va marxar de casa per anar a Barcelona i convertir-se en una dona trans. Va començar a dedicar-se al mon de l’espectacle, tot i que, com passa massa sovint encara, i sobretot en aquella època, ser trans era, ho és encara, sinònim de caure dins la marginalitat i la prostitució. I així és com va acabar la Sònia, exercint la prostitució i vivint al carrer, la nit que va ser atacada al Parc de la Ciutadella per un grup neonazi que li van donar una pallissa fins a matar-la alhora que van deixar molt mal ferida la seva companya Dori Romero.
La mort de la Sònia Rescalvo Zafra és el primer assassinat considerat com a delicte d’odi LGTBI. Desgraciadament, des d’aleshores, les morts no s’han aturat, de la mateixa manera que, segons indica una enquesta de l'Observatori contra la Homofòbia (OCH), 4 de 5 dones trans pateixen cada any més d’una agressió.
L'any 2020, l’OCH va registrar un total de 189 incidències, fet que suposa un increment del 18.1% respecte del 2019. Aquestes dades les podem entendre com la pèrdua de la por a denunciar, que les persones volen ser lliures de poder viure segons el seu sentir i la seva tria i que volen exercir els seus drets. Al mateix temps, les dades també ens indiquen que hi ha molta feina a fer, que la intolerància continua present i que s’ha de continuar treballant pel respecte a la diferència, pel respecte a acceptar-nos tal com som, i que s’ha de treballar des de molts àmbits: educació, justícia, drets socials...
Han passat molts anys des d’aquell trist 6 d’octubre, s’ha fet un llarg recorregut, ara tenim l’Observatori Contra l’Homofòbia, la Llei Per la Igualtat de tracte i la no Discriminació, els Centres SAI... Per evitar tot tipus de discriminació, per preservar el dret de les persones a viure amb dignitat, seguretat, lliures d’explotació i maltractament. I és així com s’ha de continuar treballant per sentir-nos tots i totes ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets reals i efectius, i, sobretot, per assolir l’acceptació per part d’una societat que no assenyali les persones que no són com d’altres creuen que haurien de ser.
Article de Montserrat Cuspinera, consellera de districte de Nou Barris i secretària de la Dona d'Esquerra Republicana a Nou Barris.
La mort de la Sònia Rescalvo Zafra és el primer assassinat considerat com a delicte d’odi LGTBI. Desgraciadament, des d’aleshores, les morts no s’han aturat, de la mateixa manera que, segons indica una enquesta de l'Observatori contra la Homofòbia (OCH), 4 de 5 dones trans pateixen cada any més d’una agressió.
L'any 2020, l’OCH va registrar un total de 189 incidències, fet que suposa un increment del 18.1% respecte del 2019. Aquestes dades les podem entendre com la pèrdua de la por a denunciar, que les persones volen ser lliures de poder viure segons el seu sentir i la seva tria i que volen exercir els seus drets. Al mateix temps, les dades també ens indiquen que hi ha molta feina a fer, que la intolerància continua present i que s’ha de continuar treballant pel respecte a la diferència, pel respecte a acceptar-nos tal com som, i que s’ha de treballar des de molts àmbits: educació, justícia, drets socials...
Han passat molts anys des d’aquell trist 6 d’octubre, s’ha fet un llarg recorregut, ara tenim l’Observatori Contra l’Homofòbia, la Llei Per la Igualtat de tracte i la no Discriminació, els Centres SAI... Per evitar tot tipus de discriminació, per preservar el dret de les persones a viure amb dignitat, seguretat, lliures d’explotació i maltractament. I és així com s’ha de continuar treballant per sentir-nos tots i totes ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets reals i efectius, i, sobretot, per assolir l’acceptació per part d’una societat que no assenyali les persones que no són com d’altres creuen que haurien de ser.
Article de Montserrat Cuspinera, consellera de districte de Nou Barris i secretària de la Dona d'Esquerra Republicana a Nou Barris.