Notícia
"Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes". Quim Bosch.
Conferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal. Ponent: El nostre company Quim Bosch, nascut a Barcelona l’any 1966. Doctor en física pel Trinity College Dublin, els anys viscuts a Irlanda li van deixar una empremta que va més enllà de l’etapa com a investigador i la titulació acadèmica. Després d’uns anys al sector privat, va retornar al món de la ciència però per dedicar-se a la gestió pública de la recerca. Actualment és el gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), un centre de recerca del campus de la UAB. Màster en comunicació científica per la UPF, ha col·laborat en activitats de divulgació amb aquesta universitat, amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat. Autor del llibre “Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes” amb el que ha guanyat el Premi d’Assaig 2021 de la Fundació Irla.
En la ponència ens ha indicat:
Que prefereix fer una presentació no massa extensa de la referida obra per deixar temps a que la gent pregunti el que més li interessi, que tant poden ser més detalls del contingut del llibre com preguntes, anècdotes sobre el Premi d’Assaig Irla, la idea del llibre, la seva edició, o la cerimònia de lliurament del premi.
Del llibre ens ha resumit:
La motivació:
El debat polític en general, i el territorial en particular, sovint es du a terme més en termes qualitatius que no pas quantitatius, amb molts adjectius i adverbis i amb pocs nombres. Les balances fiscals en són un bon exemple, perquè sovint el punt de partida del debat no són les dades objectives sinó conceptes subjectius com “solidaritat” o “insolidaritat”, en nom dels quals es justifiquen o qüestionen unes pràctiques de les que se n’ometen, quan no se n’amaguen, les xifres. El propòsit del llibre és contribuir al debat territorial amb dades objectives, de fonts oficials. La informació objectiva que aporta el valor de diferents indicadors, amb la intenció que les consideracions subjectives només es facin a posteriori, un cop conegudes i analitzades les xifres.
Descripció del contingut:
El llibre consta de 13 capítols on s’hi analitzen indicadors polítics, demogràfics, socials, i econòmics, de les 2 ciutats i 17 comunitats autònomes d’Espanya. L’anàlisi inclou el creuament de diferents dades (com ara el PIB per càpita i l’abandonament prematur dels estudis) per buscar-hi possibles correlacions. Tot plegat dóna lloc a 20 taules, 27 mapes, i 52 gràfics que ofereixen un retrat polièdric d’Espanya on hi apreciem diferències territorials prou notables, algunes d’elles amb patrons recurrents. És el cas dels Països Catalans, però també n’hi ha d’altres.
Conclusions més destacades:
Es constata una correlació positiva del PIB per càpita d’un territori amb el grau d’internacionalització del seu sistema universitari, amb la formació acadèmica de la seva població, amb la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), i amb l’ocupació en activitats de ciència i tecnologia.
Des del punt de vista qualitatiu, a els territoris amb un PIB per càpita superior a la mitjana estatal tendeixen a tenir dèficit fiscal i a tenir superàvit els que el tenen per sota de la mitjana. Però hi ha algunes excepcions, com és el cas del País Valencià, que amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola té un important dèficit fiscal.
Des del punt de vista quantitatiu, les balances fiscals entre comunitats autònomes espanyoles són un ordre de magnitud superior a les de la Unió Europea amb els seus estats membres: mentre a la UE el dèficit fiscal a cap país arriba al 200 € per càpita, el dèficit fiscal de Catalunya supera els 2.000 € per càpita i el de les Illes Balears els 3.000 €.
Quan creuem les dades de les balances fiscals amb les d’altres indicadors no apreciem correlació amb cap dels indicadors capaços de produir canvis estructurals en el model econòmic: ni amb els indicadors acadèmics, ni amb els de ciència i recerca. Les úniques correlacions que apareixen són en relació als quilòmetres d’autovies i autopistes i, molt especialment, en el percentatge de població ocupada al sector públic; de manera que els fluxos monetaris de les balances fiscals semblen tenir únicament un efecte de subvenció cap les regions amb menor PIB per càpita, sense cap capacitat per provocar-hi canvis estructurals vers una economia més productiva.
Els Països Catalans segueixen un mateix patró en indicadors d’àmbit molt diferents. En demografia, tant Catalunya com les Illes Balears i el País Valencià tenen una densitat de població molt superior (més del doble) a la mitjana estatal i, si exceptuem Melilla, són els tres territoris de l’Estat amb major percentatge de població estrangera. Com a conseqüència de la seva demografia i del sistema d’assignació d’escons els tres territoris també són, conjuntament amb Madrid, els que tenen un menor índex de representació al Congrés dels Diputats. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també són els tres territoris de l’Estat amb menor percentatge de població ocupada al sector públic. I també són els tres territoris amb major dèficit fiscal en relació al seu PIB tot i que, com hem comentat anteriorment, el PIB per càpita del País Valencià sigui inferior a la mitjana espanyola.
En el debat posterior ens ha comentat:
Que la cerimònia de lliurament del premi de la Fundació Irla va ser molt emotiu tot i que no ho va poder compartir gaire amb altres guanyadors, per la circumstància de la mort de la seva sogra en aquells moments.
Que és conscient que costarà molt aconseguir la independència, però ens en sortirem i no dubta que després seran altres territoris, com ara Balears, les CCAA que s'hi apuntaran, sense descartar que acabi sent un campi qui pugui.
En relació al temps que porta preparant aquest llibre ha afirmat que de fet són 55 anys els que el porta madurant (la seva edat) ara bé, va començar a planificar l’obra fa uns 8 anys, la va repensar fa uns 5 i es va posar mans a l'obra al veure que Catalunya no va aconseguir la independència, aprofitant el que havia planificat i treball fet concloent el llibre en uns 2 mesos molt intensos.
Els mapes, taules i gràfics que es poden veure al llibre reflecteixen la situació actual amb objectivitat, unes dades inqüestionables perquè després cadascú pugui valorar si les diferències són raonables o si, per contra, són excessives.
L'estranya forma de repartir les beques a Espanya i la discriminació que pateix Catalunya amb els seus imports, tot i que aquí les taxes són les més altes de l’Estat.
A la pregunta de si coneix alguna dada de qualsevol temàtica que es decideixi a Espanya i que des del punt de vista econòmic beneficiï Catalunya més que a cap altra comunitat autònoma, afirma tot i haver-ne analitzat moltes, no n’ha trobat cap.
També destaca que la balança fiscal de la UE amb Espanya és d’un dèficit de poc més de 1.000 milions d’euros anuals. Una xifra molt inferior al dèficit de Catalunya, que és de més de 16.000 milions d’euros anuals. En les tres dècades de què es disposen dades, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat ha oscil·lat entre el 6,6% i el 10,1% del PIB, amb una mitjana del 8% i en el debat s’ha recordat l’aforisme, atribuït a Xavier Sala i Martín, que a l'univers hi ha dues constants: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català.
En definitiva entén que seria molt viable una Catalunya independent amb els recursos que pot generar. No hi veu cap problema i s'ha demostrat que la gestió d'un territori com Catalunya, més petit que alguns estats grans, ofereix molts avantatges.
Els interessats a adquirir el llibre poden acudir a qualsevol llibreria o sol·licitar-lo a través de la web de Angle Editorial: https://lafinestralectora.cat/editorials/angle-editorial/
En la ponència ens ha indicat:
Que prefereix fer una presentació no massa extensa de la referida obra per deixar temps a que la gent pregunti el que més li interessi, que tant poden ser més detalls del contingut del llibre com preguntes, anècdotes sobre el Premi d’Assaig Irla, la idea del llibre, la seva edició, o la cerimònia de lliurament del premi.
Del llibre ens ha resumit:
La motivació:
El debat polític en general, i el territorial en particular, sovint es du a terme més en termes qualitatius que no pas quantitatius, amb molts adjectius i adverbis i amb pocs nombres. Les balances fiscals en són un bon exemple, perquè sovint el punt de partida del debat no són les dades objectives sinó conceptes subjectius com “solidaritat” o “insolidaritat”, en nom dels quals es justifiquen o qüestionen unes pràctiques de les que se n’ometen, quan no se n’amaguen, les xifres. El propòsit del llibre és contribuir al debat territorial amb dades objectives, de fonts oficials. La informació objectiva que aporta el valor de diferents indicadors, amb la intenció que les consideracions subjectives només es facin a posteriori, un cop conegudes i analitzades les xifres.
Descripció del contingut:
El llibre consta de 13 capítols on s’hi analitzen indicadors polítics, demogràfics, socials, i econòmics, de les 2 ciutats i 17 comunitats autònomes d’Espanya. L’anàlisi inclou el creuament de diferents dades (com ara el PIB per càpita i l’abandonament prematur dels estudis) per buscar-hi possibles correlacions. Tot plegat dóna lloc a 20 taules, 27 mapes, i 52 gràfics que ofereixen un retrat polièdric d’Espanya on hi apreciem diferències territorials prou notables, algunes d’elles amb patrons recurrents. És el cas dels Països Catalans, però també n’hi ha d’altres.
Conclusions més destacades:
Es constata una correlació positiva del PIB per càpita d’un territori amb el grau d’internacionalització del seu sistema universitari, amb la formació acadèmica de la seva població, amb la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), i amb l’ocupació en activitats de ciència i tecnologia.
Des del punt de vista qualitatiu, a els territoris amb un PIB per càpita superior a la mitjana estatal tendeixen a tenir dèficit fiscal i a tenir superàvit els que el tenen per sota de la mitjana. Però hi ha algunes excepcions, com és el cas del País Valencià, que amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola té un important dèficit fiscal.
Des del punt de vista quantitatiu, les balances fiscals entre comunitats autònomes espanyoles són un ordre de magnitud superior a les de la Unió Europea amb els seus estats membres: mentre a la UE el dèficit fiscal a cap país arriba al 200 € per càpita, el dèficit fiscal de Catalunya supera els 2.000 € per càpita i el de les Illes Balears els 3.000 €.
Quan creuem les dades de les balances fiscals amb les d’altres indicadors no apreciem correlació amb cap dels indicadors capaços de produir canvis estructurals en el model econòmic: ni amb els indicadors acadèmics, ni amb els de ciència i recerca. Les úniques correlacions que apareixen són en relació als quilòmetres d’autovies i autopistes i, molt especialment, en el percentatge de població ocupada al sector públic; de manera que els fluxos monetaris de les balances fiscals semblen tenir únicament un efecte de subvenció cap les regions amb menor PIB per càpita, sense cap capacitat per provocar-hi canvis estructurals vers una economia més productiva.
Els Països Catalans segueixen un mateix patró en indicadors d’àmbit molt diferents. En demografia, tant Catalunya com les Illes Balears i el País Valencià tenen una densitat de població molt superior (més del doble) a la mitjana estatal i, si exceptuem Melilla, són els tres territoris de l’Estat amb major percentatge de població estrangera. Com a conseqüència de la seva demografia i del sistema d’assignació d’escons els tres territoris també són, conjuntament amb Madrid, els que tenen un menor índex de representació al Congrés dels Diputats. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també són els tres territoris de l’Estat amb menor percentatge de població ocupada al sector públic. I també són els tres territoris amb major dèficit fiscal en relació al seu PIB tot i que, com hem comentat anteriorment, el PIB per càpita del País Valencià sigui inferior a la mitjana espanyola.
En el debat posterior ens ha comentat:
Que la cerimònia de lliurament del premi de la Fundació Irla va ser molt emotiu tot i que no ho va poder compartir gaire amb altres guanyadors, per la circumstància de la mort de la seva sogra en aquells moments.
Que és conscient que costarà molt aconseguir la independència, però ens en sortirem i no dubta que després seran altres territoris, com ara Balears, les CCAA que s'hi apuntaran, sense descartar que acabi sent un campi qui pugui.
En relació al temps que porta preparant aquest llibre ha afirmat que de fet són 55 anys els que el porta madurant (la seva edat) ara bé, va començar a planificar l’obra fa uns 8 anys, la va repensar fa uns 5 i es va posar mans a l'obra al veure que Catalunya no va aconseguir la independència, aprofitant el que havia planificat i treball fet concloent el llibre en uns 2 mesos molt intensos.
Els mapes, taules i gràfics que es poden veure al llibre reflecteixen la situació actual amb objectivitat, unes dades inqüestionables perquè després cadascú pugui valorar si les diferències són raonables o si, per contra, són excessives.
L'estranya forma de repartir les beques a Espanya i la discriminació que pateix Catalunya amb els seus imports, tot i que aquí les taxes són les més altes de l’Estat.
A la pregunta de si coneix alguna dada de qualsevol temàtica que es decideixi a Espanya i que des del punt de vista econòmic beneficiï Catalunya més que a cap altra comunitat autònoma, afirma tot i haver-ne analitzat moltes, no n’ha trobat cap.
També destaca que la balança fiscal de la UE amb Espanya és d’un dèficit de poc més de 1.000 milions d’euros anuals. Una xifra molt inferior al dèficit de Catalunya, que és de més de 16.000 milions d’euros anuals. En les tres dècades de què es disposen dades, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat ha oscil·lat entre el 6,6% i el 10,1% del PIB, amb una mitjana del 8% i en el debat s’ha recordat l’aforisme, atribuït a Xavier Sala i Martín, que a l'univers hi ha dues constants: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català.
En definitiva entén que seria molt viable una Catalunya independent amb els recursos que pot generar. No hi veu cap problema i s'ha demostrat que la gestió d'un territori com Catalunya, més petit que alguns estats grans, ofereix molts avantatges.
Els interessats a adquirir el llibre poden acudir a qualsevol llibreria o sol·licitar-lo a través de la web de Angle Editorial: https://lafinestralectora.cat/editorials/angle-editorial/