La Mar, una de les testimonis de la darrera Marató de TV3, dedicada als trastorns de salut mental, explicava que va trigar molt a ser diagnosticada d'autisme perquè les dones tenen unes reaccions neuroatípiques diferents de les que presenten els homes amb el mateix trastorn, i als professionals mèdics encara els costa més identificar els símptomes d'elles que els d'ells.

Els símptomes femenins, no sols en l'àmbit de la salut mental sinó també en moltes altres branques de la salut, encara s'identifiquen menys que els masculins perquè el patriarcat també ha estat determinant en la medecina, que s'ha basat històricament en el cos masculí, i ha afectat tant a diagnòstics com a investigació, tractaments i percepció dels pacients.

Però centrant-nos en la salut mental, el biaix de gènere clama al cel. Com explica la OMS, existeixen factors de risc específics per a les dones que expliquen la major prevalença dels trastorns de salut mental en les dones: la violència masclista, uns ingressos mitjans més baixos i un estatus social més baix. Estima que al voltant d'un 30% de les dones que acudeixen als centres d'atenció primària amb símptomes psicosomàtics estan relacionats amb maltractaments físics i psicològics.

Els diagnòstics d'ansietat i depressió són més del doble de freqüents en dones que en homes; fins i tot amb símptomes idèntics, es diagnostiquen depressions i altres malalties mentals amb molta més freqüència a dones que a homes. I també es recepten a les dones més medicaments que alteren l'estat d'ànim. No hi ha dubte que aquest biaix és fruit d'un prejudici sobre la fragilitat de la salut mental de les dones enfront de la suposada major fortalesa dels homes.

I aquestes diferències s'observen al llarg de tot el cicle vital. Per exemple, si gairebé ¼ part de la població de 15 anys i més pateix malestar emocional, en els nois és 1/5 part, mentre en les noies n'és 1/3. Tot i això, menys del 45% dels estudis en animals sobre aquests trastorns es realitzen amb femelles.

Així, el biaix en l'estudi i el diagnòstic pot significar que tant dones com homes no rebin el tractament adequat per culpa dels estereotips de gènere que, malauradament, també afecten la tasca dels i les professionals de la salut, com de la resta de la societat. El percentatge de depressió severa és més alt en les dones que en els homes, però les xifres de suïcidis masculins supera en molt la de femenins. Potser perquè els prejudicis fan que se les diagnostiqui a elles i no a ells? Potser perquè la vergonya i la por a ser considerats febles fa que no demanin ajuda? El masclisme ens perjudica a totes i tots. I erradicar-lo és qüestió de vida o mort.
 

Anna Salvador i Alonso
Assessora del Grup Municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona