Un article de Quim Sangrà, secretari de Transició Ecològica i Estratègia Metropolitana.

ERC Barcelona torna a sumar-se a les convocatòries de la plataforma Zeroport per mostrar la seva oposició a l’ampliació de l’aeroport del Prat, dir no a la proposta d’Aena i reivindicar, un cop més —i ja en van molts—, un model aeroportuari propi, de gestió pública, autocentrat, autònom i equilibrat territorialment i ambientalment.

Les successives millores i propostes de millora de l’aeroport del Prat l’han anat allunyant d’aquella idea de convertir-lo en un «hub» intercontinental al servei del teixit productiu del país —l’Estat ja s’encarrega prou que no sigui així— i l’han apropat, lamentablement, a una simple base d’operacions massiva de les companyies de baix cost, les mateixes que alimenten i greixen la maquinària del turisme d’usar i llençar a casa nostra.

Cap d’aquestes millores ni propostes s’ha plantejat per millorar el servei als barcelonins i les barcelonines. Cap. Totes estan pensades per mantenir la rendibilitat del Prat, que permet a Aena sostenir el monopoli ruïnós del mapa aeroportuari espanyol.

Esquerra ja fa molts anys que va formular la seva proposta de model aeroportuari català: un model sobirà, amb una gestió pròpia i deslligada d’Aena; un sistema descentralitzat que potenciï les infraestructures ja existents i permeti equilibrar territorialment el país amb els aeroports de Girona, Reus, Lleida i la Seu d’Urgell; i una millora de les connexions ferroviàries que faci possible una intermodalitat real, multipliqui l’eficiència del sistema i reservi l’avió per als trajectes en què sigui realment necessari.

Afirmem que Barcelona té el dret i l’obligació de gestionar els seus grans reptes. Entre aquests reptes hi ha el turisme, una activitat econòmica que ha esdevingut un sector clau, però que també provoca uns efectes col·laterals que ningú amb sentit comú pot desitjar: la pressió sobre l’habitatge, els serveis i l’espai urbà, i el risc que els nostres barris acabin convertits en decorats buits.

Només per això, Barcelona ha de ser escoltada. Cal exigir que es defensin els seus interessos i no plegar-se als designis dels gestors dels ministeris espanyols i d’Aena. Reclamem una gestió responsable del turisme que comenci per regular-ne les principals portes d’entrada —l’aeroport, els creuers i els allotjaments—, sense oblidar que Barcelona també té la corresponsabilitat de contribuir a la necessària reducció de les emissions del conjunt dels aeroports europeus. Anem tard: ho sabem i ho constatem massa sovint.

Barcelona també té dret a unes infraestructures pensades des del respecte per la salut de les persones i per la preservació dels nostres espais naturals. Uns espais que no són només «ànecs» —que també—, sinó que formen part del nostre patrimoni natural i paisatgístic, representen qualitat de vida i són un element clau de la nostra identitat i del nostre orgull de país. No podem estar disposats a malvendre’ls, una vegada més, a preu de saldo.

En aquesta qüestió ens hi juguem els espais naturals del delta del Llobregat, però també moltes altres coses: la capacitat de Barcelona per gestionar els seus grans reptes i per avançar d’acord amb els paradigmes del futur, com ara la qualitat de vida, el compromís climàtic i l’equilibri territorial.

Ens hi juguem una ciutat on es pugui viure i fer barri; una ciutat amb un entorn saludable, ben connectada i amb unes infraestructures públiques que funcionin. Una Barcelona pensada per als barcelonins i les barcelonines, perquè aquesta és l’única manera de construir una Barcelona i un país millors. Un dia recordarem que no vam trinxar la Ricarda. I n’estarem orgullosos.