Avui i cada dia, volem manifestar el nostre rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta vulneració dels Drets Humans de les dones.

Volem denunciar fermament la violència que patim les dones i que es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen.

La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials. Tot i que el patriarcat és un sistema discriminatori que afecta a tota la societat, les dones de classe treballadora som les més afectades per aquesta problemàtica estructural. Per una banda, patim el sexisme i per altra les condicions materials en les quals treballem i vivim. A més, les feines més precàries són exercides per dones migrades on són discriminades per raó d’origen. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat. Aquest any, aquest any anòmal, s’han produït 14 feminicidis als Països Catalans.

Aquest any 2020 ha estat un any diferent on hem hagut d’adaptar-nos a una manera de viure i realitat diferents. Aquesta situació no ha reduït les violències masclistes; ans al contrari. S’han invisibilitzat més que mai. El confinament ha convertit els habitatges en espais no segurs on les dones s’han vist avocades a conviure amb el seu agressor.
La pandèmia ha visibilitzat el que portem temps dient, que cal posar la vida i les cures al centre i que per fer-ho, s’ha de canviar la base socioeconòmica del patriarcat.

I és per això que volem un estat amb una base feminista, que prioritzi acabar amb les violències envers les dones, no només els casos més visibles, com els assassinats i les violacions, sinó també les violències quotidianes que passen més desapercebudes i que són més difícils d’atacar però que legitimen i reforcen un sistema discriminatori. Una República Catalana amb polítiques públiques encaminades a la prevenció centrada en l’educació afectivo-sexual que generi noves maneres de relacionar-se i una República Catalana amb un sistema judicial fort que apliqui una justícia amb perspectiva de gènere. Les dades ens diuen que el 80% de les víctimes de les violències masclistes no denuncien principalment perquè no confien en el sistema judicial i perquè tenen por de les possibles represàlies per part de l’agressor. Davant d’això, l’única resposta pot ser la justícia amb mirada feminista.
 
L’única manera d’assolir els nostres objectius feministes és implicant-nos, convertint-nos en agents transformadors, des de la ciutadania fins a les institucions públiques, per garantir els drets de les dones i la denúncia de les violències masclistes. Volem una societat de dones i homes lliures on la violència contra les dones en cap cas estigui legitimada sinó que es condemni i es rebutgi. Perquè les dones ens volem vives i lliures.
 
 
  [1] Dades de La Directa https://directa.cat/feminicidis-als-paisos-catalans-lany-2020/