L’abril de 1931, un mes després de la fundació del partit, ERC és la clara vencedora de les eleccions municipals a Catalunya. A Barcelona, ERC obté més de 43.000 vots i 25 regidors i resulta escollit alcalde de la ciutat el republicà Jaume Aiguadé. Els districtes d’Hostafrancs-Sants (45%), Sant Andreu-Horta (42%) i Poblesec-Montjuïc (37%) són on ERC obté un major percentatge de vot.

Macià, després d’haver proclamat la República Catalana i d’unes intenses negociacions amb el govern de Madrid, aconsegueix recuperar la institució de la Generalitat de Catalunya.

Durant la 2ª República Espanyola (1931-39), ERC guanya totes i cadascuna de les eleccions que se celebren (municipals, al Parlament de Catalunya i les legislatives). Durant la República, Esquerra Republicana té fins a 3 alcaldes de Barcelona; a banda de Jaume Aiguadé, Carles Pi Sunyer ostenta el càrrec entre febrer i octubre del 1934, i entre febrer del 1936 i juliol del 37. El succeeix Hilari Salvadó, l’alcalde que gestiona la ciutat durant bona part de la Guerra Civil i fins el gener del 1939.

A nivell català, Francesc Macià mor a Barcelona el dia de Nadal de l’any 1933, i és succeït en el càrrec per Lluís Companys. El 6 d’octubre del 1934, Companys proclama l’Estat Català, una acció que comporta l’empresonament d’ell i tot el Govern català. La Generalitat resta abolida fins el febrer del 1936, quan el Front d’Esquerres guanya clarament les eleccions legislatives.