Esquerra Republicana de Catalunya neix a la ciutat de Barcelona, concretament al barri de Sants, durant la Conferència d’Esquerres que té lloc del 17 al 19 de març de 1931. La formació és fruit de la unió de tres organitzacions: Estat Català (liderat per Francesc Macià), el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L’Opinió, de Joan Lluhí. Amb Francesc Macià com a primer president del partit, ERC neix amb un ideari que passa per la defensa de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets socials de la ciutadania: llibertat sindical, dret de vaga, salari mínim i jornada de vuit hores entre d’altres.